Kommunisticheskaia Partiia Sovetskogo Soiuza (PCUS) (Partit Comunista de la URSS) | Partit Bolxevic
La relació entre el Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS) —històricament conegut com a partit bolxevic— i les Brigades Internacionals no va ser de mera simpatia o col·laboració ideològica, sinó d'estricta dependència orgànica, jeràrquica i operativa. Les Brigades Internacionals no van néixer de forma espontània, sinó que van ser una creació directa del Secretariat de la Internacional Comunista (Komintern) a Moscou la tardor de 1936, un organisme que en aquell moment funcionava com un apèndix de la política exterior de la Unió Soviètica sota el control ferri de Ióssif Stalin i la direcció del PCUS.
Per al partit bolxevic, l'organització d'aquest exèrcit de voluntaris responia a una doble necessitat estratègica. D'una banda, servia com a eina de propaganda global per situar l'URSS com el far de l'antifeixisme mundial; de l'altra, permetia a Moscou intervenir militarment en la Guerra Civil espanyola sense una implicació oficial directa que pogués provocar un conflicte obert amb l'Alemanya nazi o trencar els equilibris diplomàtics amb França i la Gran Bretanya. Per executar aquesta directriu del PCUS, dirigents clàssics del Komintern de perfil marcadament bolxevic —com l'italià Palmiro Togliatti, el francès André Marty o el búlgar Gueorgui Dimitrov— es van desplaçar o van coordinar des de la rereguarda el reclutament, el finançament i l'enviament de milers d'obrers cap a la base central d'Albacete.
Aquesta subordinació al PCUS va determinar l'estructura interna i el funcionament de les Brigades Internacionals sobre el terreny. A diferència de les milícies de caràcter assembleari dels anarquistes de la CNT o dels marxistes dissidents del POUM, les Brigades van aplicar la disciplina bolxevic d'estil soviètic. Això incloïa no només una jerarquia militar clàssica i estricta, sinó la implantació obligatòria del sistema de comissaris polítics. Aquests comissaris, fidels a les directrius de Moscou, tenien la funció d'adoctrinar les tropes, garantir l'ortodòxia política i assegurar que cap dissidència interna qüestionés les línies estratègiques del PCUS, que prioritzaven salvar la república burgesa abans de fer cap revolució social.
El vincle amb el partit bolxevic va mostrar la seva cara més fosca en la gestió de la seguretat interna de les mateixes brigades. Paral·lelament a les unitats de combat, agents de la policia secreta soviètica (NKVD) i de les seccions especials del PCUS operaven a l'Estat espanyol per perseguir qualsevol element considerat "trotskista", "anarquista" o "desviacionista" dins i fora dels batallons internacionals. Després dels Fets de Maig de 1937, aquesta maquinària repressiva es va intensificar, i tant les Brigades Internacionals com les joventuts unificades espanyoles van actuar com a braços executors d'una línia política dissenyada directament al Kremlin, la qual va acabar supeditant la pluralitat del teixit antifeixista original a l'hegemonia absoluta del comunisme soviètic.