Kommunistische Partei Österreichs (KPO) (Partit Comunista d'Àustria)
L'acció i la mobilització del Kommunistische Partei Österreichs (KPÖ) durant la Guerra Civil espanyola van representar un dels capítols més rigorosos, disciplinats i complexos del comunisme d'Europa central en el suport a les Brigades Internacionals. Des de l'any 1933, el KPÖ es trobava en la més estricta il·legalitat, perseguit primer pel règim dictatorial de l'austro-feixisme i, posteriorment a l'Anschluss de 1938, pel Tercer Reich hitlerià. Per als quadres de ferro del partit comunista austríac, l'enviament de militars a l'Estat espanyol sota el mandat de la Internacional Comunista (Komintern) era vist com la continuació directa de la seva pròpia autodefensa armada contra el feixisme europeu.
Tot i operar des de la clandestinitat o des d'estructures de l'exili a París i Praga, el KPÖ va aconseguir muntar una xarxa d'evasió i captació altament centralitzada que va canalitzar la immensa majoria dels prop de 1.400 voluntaris austríacs que van anar a defensar la Segona República. Les cèl·lules secretes del partit recollien obrers metal·lúrgics, miners de les conques d'Estíria i intel·lectuals d'esquerra a Viena, els facilitaven diners i passaports falsificats, i els feien creuar les fronteres de forma esglaonada fins a arribar a la base general de les brigades a Albacete. Per al KPÖ, el perfil ideal de combatent era el del militant disciplinat, i molts dels seus quadres ja havien participat en les insurreccions obreres de febrer de 1934 a Viena.
Un cop enquadrats en l'estructura regular d'estil bolxevic de les Brigades Internacionals, els voluntaris del KPÖ van acceptar de manera unànime la línia oficial de Moscou de sotmetre's a la jerarquia militar i a la vigilància ideològica dels comissaris polítics. Atès que el contingent compartia llengua amb els voluntaris alemanys, es van integrar inicialment a la XI Brigada Internacional (Thälmann), i de manera molt especial al Batalló Edgar André. Més endavant, l'alta concentració de militants austríacs va permetre la creació d'una unitat pròpia amb un gran contingut simbòlic per al partit: el Batalló 12 de Febrer (integrat a la XI Brigada), batejat així precisament en record de la vaga general i els combats obrers de Viena de 1934 contra la dictadura d'Engelbert Dollfuss. Els brigadistes del KPÖ van ser utilitzats com a tropes de xoc en llocs de màxima duresa com el Jarama, Brunete i la sagnant batalla de l'Ebre, on van patir un percentatge de baixes extremadament elevat.
La fi de la guerra l'any 1939 va significar l'inici d'un autèntic calvari per als supervivents del partit. Sense la possibilitat de retornar a una Àustria annexada per la llar nazi, on haurien estat executats immediatament, centenars d'ells van quedar atrapats en els camps de concentració francesos de Gurs i el Vernet; molts van ser finalment capturats i enviats pel règim de Vichy cap a camps d'extermini com Mauthausen. No obstant això, la dura experiència en l'exèrcit regular regular i la disciplina interna forjada pel KPÖ a Espanya van ser els fonaments que van permetre als quadres veterans supervivents liderar les xarxes de resistència clandestina a l'interior d'Àustria i organitzar guerrilles de partisans als Alps i a Iugoslàvia durant la Segona Guerra Mundial, esdevenint el nucli que refundaria el partit i el moviment obrer austríac l'any 1945.