Kommunistische Partei Deutschlands (KPD) (Partit Comunista d'Alemanya)
L'acció de la militància del Kommunistische Partei Deutschlands (KPD) durant la Guerra Civil espanyola va representar el compromís polític, militar i organitzatiu més estret, ideològic i sagnant de tot el contingent estranger que va nodrir les Brigades Internacionals. Després de l'arribada d'Adolf Hitler al poder l'any 1933, el KPD havia estat totalment il·legalitzat, i la majoria dels seus quadres es trobaven a l'exili (principalment a París i Moscou) o empresonats en els primers camps de concentració nazis. Per als comunistes alemanys, la intervenció a Espanya sota les directrius directes del Komintern i del partit bolxevic era concebuda com la trinxera ideal per lliurar una lluita armada directa contra el Tercer Reich, que ja ajudava activament al bàndol de Francisco Franco amb la Legió Còndor.
La cúpula de l'exili del KPD, encapçalada per dirigents com Wilhelm Pieck o Walter Ulbricht, va establir el seu quarter general clandestí a París, transformant-lo en el gran centre de coordinació per a la captació de voluntaris d'arreu d'Europa cap a Espanya. La xarxa del KPD s'encarregava d'emetre documentació falsa, finançar els bitllets i burlar la vigilància fronterera. Aquesta mobilització va permetre que prop de 5.000 alemanys viatgessin a defensar la República; un contingent humà format per obrers industrials exiliats, intel·lectuals d'esquerra i mariners, molts dels quals posseïen experiència en combats de carrer a Alemanya contra les milícies de les SA nazis durant els anys de la República de Weimar.
Donada la seva matriu marxista-leninista d'estricta disciplina bolxevic, els militants del KPD van ser els dissenyadors principals de l'estructura militar regular de les Brigades Internacionals a la base d'Albacete. La seva unitat insígnia va ser la XI Brigada Internacional, especialment el Batalló Thälmann (anomenat així en honor al líder del KPD, Ernst Thälmann, capturat pels nazis) i el Batalló Edgar André. Aquestes unitats van esdevenir forces de xoc d'elit, patint un cost humà devastador a la ciutat universitària de Madrid, al Jarama, a Brunete i a la batalla de l'Ebre. Els comissaris polítics del KPD exercien un control ferri sobre la tropa per garantir l'ortodòxia política i la fidelitat absoluta a les consignes de Moscou, assumint també les tasques de seguretat interna i persecució de qualsevol dissidència o sospita de "trotskisme" dins dels batallons.
La desfeta de l'any 1939 va obrir el capítol més tràgic per als voluntaris del KPD, ja que en no poder tornar a una Alemanya nazi on els esperava la mort o la tortura, van acabar reclusos en camps de concentració francesos (com el de Gurs o Vernet D'Ariège) i molts van ser posteriorment lliurats a la Gestapo per la França de Vichy. No obstant això, la dura experiència militar regular i la xarxa de quadres de ferro consolidada a les Brigades Internacionals va ser l'estructura que va permetre als supervivents del KPD dirigir la resistència antifeixista clandestina durant la Segona Guerra Mundial i, posteriorment, esdevenir el nucli polític fundador de l'aparell estatal i militar de la República Democràtica Alemanya (RDA) l'any 1949.