Kommunistische Partei der Schweiz (KPS) (Partit Comunista de Suïssa)
L'acció del Kommunistische Partei der Schweiz (KPS) durant la Guerra Civil espanyola va estar marcada per una entrega total a les directrius de la Internacional Comunista (Komintern) per nodrir les files de les Brigades Internacionals. Com a petita força d'esquerra radical en un país institucionalment conservador, el KPS va haver d'actuar sota una forta pressió política i legal. El Consell Federal suís va adoptar una posició d'estricta neutralitat i va prohibir per llei l'allistament a l'estranger, obrint processos judicials contra qualsevol que ho intentés. Malgrat aquest risc, el partit comunista suís va situar el suport militar a la República com la seva prioritat absoluta.
Per burlar la vigilància de la policia federal, el KPS va estructurar una xarxa clandestina de reclutament altament eficaç a les principals ciutats industrials i cantons de parla alemanya i francesa (com Zuric, Basilea i Ginebra). A través del seu diari oficial, Vorwärts, el partit feia tasques d'agitació i propaganda, emmarcant el conflicte com el combat decisiu de la classe obrera europea contra l'avenç del feixisme. Els quadres del KPS recollien els voluntaris, comprovaven la seva lleialtat política, els facilitaven passatges de tren i els connectaven amb els agents del Komintern a París, els quals organitzaven el viatge final cap a Albacete. Aquesta xarxa va permetre canalitzar la gran majoria dels prop de 800 voluntaris suïssos que van lluitar a Espanya, molts d'ells obrers de la construcció, metal·lúrgics i joves desocupats.
A causa de la seva matriu bolxevic, els voluntaris enquadrats pel KPS es van sotmetre de manera unànime al model d'exèrcit regular i a la disciplina dels comissaris polítics afins a Moscou. El contingent suís es va integrar majoritàriament a la XI Brigada Internacional (Thälmann), concretament al Batalló Edgar André, on es va arribar a formar una secció de metralladores suïssa, i posteriorment al Batalló Txapàiev de la XIII Brigada Internacional. Els voluntaris suïssos del KPS van patir pèrdues humanes devastadores (prop d'una tercera part va morir al front) en escenaris extremadament sagnants com la defensa de Madrid, el Jarama, Brunete i l'Ebre.
El retorn a casa va certificar la ruptura definitiva entre el KPS i les autoritats helvètiques. En acabar la guerra el 1939, els tribunals militars suïssos van condemnar a penes de presó i a la pèrdua dels drets civils i polítics la pràctica totalitat dels brigadistes supervivents. El KPS va lliurar una llarga batalla política de solidaritat per defensar els seus militants represaliats, els quals van ser marginats socialment durant dècades en una Suïssa plenament integrada en la dinàmica de la Guerra Freda. Tot i la duresa del càstig, l'experiència organitzativa i de combat adquirida pels quadres del KPS a les Brigades Internacionals va afermar el nucli dirigent del partit que mantindria viva la militància comunista clandestina durant els anys següents.