Joventuts Socialistes Unificades (JSU) | Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC)
Les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) d’àmbit estatal i la seva organització germana a Catalunya, les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC), van actuar com els dos grans pilars político-militars sobre els quals es van assentar les Brigades Internacionals a l'Estat espanyol. Totes dues organitzacions, nascudes l'any 1936 fruit de la fusió de les joventuts socialistes i comunistes, van compartir una mateixa matriu ideològica alineada amb la Internacional Comunista (Komintern): disciplina d'exèrcit regular, centralisme de comandament i supeditació de la revolució social a l'únic objectiu de guanyar la guerra.
A nivell estatal, les JSU —dirigides per figures com Santiago Carrillo— van ser l'aliat logístic clau per implantar el model de les Brigades Internacionals a la zona centre-sud de la República. A través d'una potent maquinària de propaganda amb diaris com Ahora, les JSU van idealitzar el brigadista estranger com l'avantguarda antifeixista mundial i van defensar acarnissadament la militarització de les milícies populars. A mesura que el conflicte avançava i les unitats estrangeres patien baixes severes en batalles sagnants com el Jarama, Brunete o Belchite, les JSU van subministrar milers dels seus militants més fidels i disciplinats per omplir els buits de la XI Brigada (Thälmann) o la XV Brigada (Lincoln/British), garantint el relleu humà a les trinxeres.
A Catalunya, les JSUC van exercir aquest mateix paper, però adaptat a una realitat política molt més complexa i hostil, marcada per la forta hegemonía inicial de l'anarquisme (CNT-FAI). Com a branca juvenil del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), les JSUC van fer d'amfitriones de les Brigades Internacionals en ser Catalunya la principal porta d'entrada dels voluntaris que creuaven els Pirineus. Mitjançant publicacions com el diari Juliol, van combatre el model assembleari de les milícies llibertàries i van col·laborar activament amb els comissaris del Komintern per imposar l'ordre regular, un pols que va esclatar definitivament durant els Fets de Maig de 1937 a Barcelona.
La integració militar a Catalunya va ser massiva, especialment durant la sagnant batalla de l'Ebre l'any 1938. En aquesta fase final, les Brigades Internacionals s'havien convertit, a la pràctica, en unitats mixtes on la saba nova la posaven els joves catalans de les JSUC, els quals van lluitar colze a colze amb veterans polonesos de la XIII Brigada (Dombrowski) o brigadistes francesos. Tant les JSU a la resta de l'Estat com les JSUC a Catalunya van tancar files amb les Brigades Internacionals en una aliança indestructible: els contingents estrangers aportaven l'experiència militar i els instructors, mentre que les joventuts unificades aportaven la sang, la fidelitat política a Moscou i el control de la rereguarda necessari per sostenir el front republicà.