Independent Labour Party (ILP) (Partit Laborista Independent)
L'acció política i militar de l'Independent Labour Party (ILP) de la Gran Bretanya durant la Guerra Civil espanyola va representar una de les posicions més singulars i crítiques de l'esquerra europea, definida per una profunda solidaritat antifeixista combinada amb una oposició radical al model centralitzat de les Brigades Internacionals. Tot i que l'ILP compartia l'urgència d'aturar l'avenç de Francisco Franco, el seu marxisme revolucionari i el seu rebuig a les directrius de la Internacional Comunista (Komintern) el van portar a desmarcar-se de les unitats oficials controlades per Moscou per construir el seu propi canal de suport armat a Espanya.
Mentre el Partit Comunista de la Gran Bretanya concentrava tots els seus esforços a reclutar voluntaris per al British Battalion de les Brigades Internacionals, l'ILP va decidir coordinar la seva ajuda a través del Buró de Londres, una xarxa internacional de partits marxistes dissidents de l'estalinisme. Aquesta decisió va fer que l'ILP establís un vincle directe i preferencial amb el Partido Obrero de Unificación Marxista (POUM) a Catalunya. El partit britànic va finançar i organitzar el seu propi contingent de combatents, conegut històricament com el Contingent de l'ILP (ILP Contingent), format per una trentena d'obrers, sindicalistes i intel·lectuals britànics que van viatjar de manera independent fins a Barcelona a finals de 1936 per integrar-se a les milícies del POUM al front d'Aragó.
El membre més cèlebre d'aquest contingent de l'ILP va ser l'escriptor George Orwell, qui va reflectir precisament aquestes tensions ideològiques en la seva obra Homenatge a Catalunya. Orwell i els seus companys de l'ILP defensaven, igual que els anarquistes de la CNT i els marxistes del POUM, que la guerra i la revolució social eren indissociables. Aquest plantejament xocava frontalment amb la línia oficial de les Brigades Internacionals, les quals prioritzaven exclusivament l'eficiència militar d'un exèrcit regular i defensaven la preservació de la república burgesa per no espantar els governs de França i el Regne Unit.
Les relacions van esdevenir obertament hostils a partir dels Fets de Maig de 1937 a Barcelona. Després de la repressió governamental i comunista contra el POUM, que va ser declarat il·legal, els voluntaris de l'ILP van passar de ser combatents antifeixistes a ser perseguits per l'aparell d'intel·ligència i de seguretat dominat pel Partit Comunista i per comissaris vinculats a les mateixes Brigades Internacionals. Molts dels militants de l'ILP van haver de fugir clandestinament de l'Estat espanyol per evitar ser empresonats o executats en presons secretes, consolidant una història de ruptura total que va marcar profundament el debat sobre l'estalinisme dins del moviment obrer britànic durant les dècades posteriors.