Federación Ibérica de Juventudes Libertarias (FIJL) (Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries)
La joventut militant organitzada en la Federación Ibérica de Juventudes Libertarias (FIJL) va mantenir la posició més radical, intransigent i combativa contra el model militar de les Brigades Internacionals durant tot el conflicte civil. Com a tercera branca del Moviment Llibertari —juntament amb la CNT i la FAI—, la FIJL representava els quadres joves de l'anarquisme, caracteritzats per un purisme ideològic que rebutjava qualsevol concessió a l'estat burgès o al centralisme militar, elements que veien plenament encarnats en les unitats de xoc controlades pel Komintern.
Des del moment en què les Brigades Internacionals van començar a desplegar-se pels fronts de guerra, les publicacions de les Joventuts Llibertàries, com la seva emblemàtica capçalera Ruta, van alertar del perill que suposava la influència soviètica en el si de la República. La FIJL denunciava que l'estructura altament jerarquitzada, l'obediència cega i el control ideològic dels comissaris polítics comunistes dins de les Brigades Internacionals destruïen l'esperit llibertari i revolucionari de l'estiu de 1936. Per contrarestar aquesta influència i oferir un espai als joves antifeixistes d'altres països que rebutjaven l'estalinisme, la FIJL va col·laborar en la tramesa de voluntaris cap a les milícies de la CNT i va potenciar les seves pròpies agrupacions juvenils de combat, defensant un model de milicià conscient, triat pels seus companys i compromès amb la revolució social.
El moment de màxima confrontació es va viure amb el procés de militarització de les milícies, una mesura defensada aferrissadament per les Brigades Internacionals però considerada per la FIJL com una traïció directa als ideals llibertaris. Molts dels joves de la federació van preferir abandonar la primera línia o sabotejar les ordres d'enquadrament abans de sotmetre's a la disciplina de l'exèrcit regular d'estil clàssic. Després dels Fets de Maig de 1937, la FIJL va patir de primera mà la repressió del govern republicà i dels serveis d'intel·ligència procomunistes, el que va accentuar el seu discurs de denúncia contra la militarització i el paper de les Brigades com a instruments d'ofec de la revolució llibertària, convertint la seva convivència en una història de profunda fractura generacional i política en el bàndol republicà.