Danmarks Kommunistiske Parti (DKP) Partit Comunista de Dinamarca
L'estiu de 1936, el Danmarks Kommunistiske Parti (DKP) va col·locar la solidaritat amb la Segona República Espanyola al centre de la seva agenda política, convertint-se en l'organització clau per al reclutament i trasllat dels voluntaris danesos cap al front. Malgrat que el govern de Dinamarca va prohibir oficialment la participació en el conflicte i va aprovar lleis per castigar els qui s'hi allistessin, el DKP va estructurar una xarxa clandestina altament eficaç per donar resposta a les directrius de la Internacional Comunista (Komintern).
A través del seu diari oficial, Arbejderbladet, el partit va llançar una potent campanya de propaganda i agitació que anava més enllà de la simple conscienciació obrera. Els quadres del DKP recollien els aspirants a les principals ciutats industrials daneses, comprovaven la seva fidelitat política, els facilitaven passatges i documentació, i els connectaven amb la ruta secreta que passava per París abans de creuar la frontera pirinenca. Aquest esforç organitzatiu va permetre que més de 500 ciutadans danesos viatgessin a Espanya per combatre el feixisme, dels quals aproximadament el 80% eren militants del partit o de les seves joventuts (DKU), amb un perfil clar d'obrers urbans, mariners i aturats afectats per la crisi econòmica.
Un cop a la base d'Albacete, els voluntaris captats pel DKP es van integrar majoritàriament a la XI Brigada Internacional (Thälmann) i a la XII Brigada Internacional (Garibaldi), compartint files amb altres voluntaris escandinaus, alemanys i austríacs. La unitat amb més presència danesa va ser el Batalló Thälmann, on van lluitar enfrontaments clau a la ciutat universitària de Madrid, al Jarama i a la batalla de Brunete. Els informes enviats pels comissaris polítics del DKP a Espanya cap a la direcció del partit a Copenhaguen destacaven l'alta disciplina combatent dels seus militants, tot i que també recollien les elevades baixes que van delmar el contingent escandinau.
Més enllà del front militar, l'acció del DKP es va estendre a la rereguarda mitjançant la creació del Socors Roig i de comitès d'ajuda humanitària que recollien fons, roba i medicaments. En acabar la guerra el 1939, els supervivents que van tornar a Dinamarca van haver d'afrontar penes de presó per haver vulnerat la neutralitat de l'Estat. No obstant això, tota aquesta xarxa logística clandestina muntada pel DKP, sumada a l'experiència militar adquirida pels brigadistes als fronts espanyols, va ser el fonament organitzatiu que pocs anys després va permetre al comunisme danès liderar la resistència armada contra l'ocupació nazi del seu propi país durant la Segona Guerra Mundial.