Confederación Nacional del Trabajo (CNT) (Confederació Nacional del Treball)
La relació entre la Confederación Nacional del Trabajo (CNT) i les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) va ser profundament conflictiva, tensa i marcada per una desconfiança ideològica mútua. Tot i que ambdues organitzacions compartien l'objectiu comú de derrotar el feixisme, representaven dos models totalment oposats de fer la guerra i d'entendre la revolució: l'anarcosindicalisme assembleari de base sindical davant del model militar clàssic, centralitzat i tutelat per la Internacional Comunista (Komintern) de la Unió Soviètica.
Des de la tardor de 1936, quan van començar a arribar els primers contingents de les Brigades Internacionals, la CNT va veure amb recel aquesta força militar. Per als anarquistes, els brigadistes no eren només aliats contra Francisco Franco, sinó també un instrument polític de l'estalinisme per desplaçar els comitès obrers i frenar les col·lectivitzacions de terres i fàbriques que el sindicat havia posat en marxa. Per aquest motiu, la CNT va rebutjar que els voluntaris estrangers d'ideologia llibertària s'allistessin a les Brigades Internacionals, fomentant en el seu lloc la creació de les seves pròpies unitats internacionals de voluntaris —com la Centúria Sébastien Faure o el Grup Internacional de la Columna Durruti— enquadrades directament en les seves milícies confederals.
Aquesta oposició ideològica es va intensificar al front de batalla. Les Brigades Internacionals funcionaven sota una estricta disciplina militar regular, amb oficials professionals i la figura del comissari polític (majoritàriament comunista). En canvi, les milícies de la CNT defensaven l'igualitarisme, el rebuig a les distincions de rang i l'elecció assembleària dels comandaments. El xoc decisiu va arribar amb el decret de militarització forçosa de les milícies a finals de 1936, impulsat pel govern republicà i recolzat fermament pels comunistes i les Brigades Internacionals. La CNT es va veure obligada a acceptar la seva conversió en unitats de l'Exèrcit Popular de la República, un procés durant el qual molts militants anarquistes van denunciar maniobres de les Brigades i dels comissaris comunistes per absorbir o desarmar els batallons llibertaris.
Les tensions van esdevenir irreconciliables arran dels Fets de Maig de 1937 a Barcelona, on els enfrontaments armats a la rereguarda van certificar la derrota política de l'anarquisme davant de les forces governamentals i el PSUC. A partir d'aquell moment, el control comunista de l'aparell militar es va consolidar i la CNT va quedar arraconada en la presa de decisions generals. Malgrat aquesta hostilitat de fons i els greus episodis de repressió política interna, milers de brigadistes internacionals de base i milicians de la CNT van continuar compartint les trinxeres en les batalles més sagnants de la guerra, units pel pragmatisme del combat i un destí comú que els abocaria, finalment, a la derrota i a l'exili compartit el 1939.