Austria

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), la participació austríaca en defensa de la Segona República va ser una de les més nombroses i significatives en proporció a la població del seu país d'origen. Prop de 1.400 voluntaris austríacs, entre els quals hi havia 43 dones —metgesses, infermeres i traductores—, van viatjar clandestinament a Espanya sota el lema de la seva pròpia cançó de trinxera: «Die Heimat ist weit, doch wir sind bereit, wir kämpfen und siegen für dich, Freiheit!» (La pàtria és lluny, però estem preparats, lluitem i guanyem per tu, llibertat). A diferència d'altres contingents, la gran majoria dels austríacs no procedien directament d'Àustria, sinó que ja eren exiliats polítics a França, Txecoslovàquia o la Unió Soviètica. Havien hagut de fugir després de la sagnant repressió de la insurrecció obrera de Viena el febrer de 1934, motiu pel qual veien en la resistència espanyola la continuació directa de la seva pròpia lluita estroncada contra el feixisme centreeuropeu. Majoritàriament obrers industrials d'ideologia comunista (KPO) i socialista, comptaven també amb una altíssima presència de voluntaris d'origen jueu i intel·lectuals. 

A nivell militar, els primers voluntaris austríacs es van integrar en la Centúria Thälmann. Posteriorment, amb la formació de les estructures regulars, van nodrir de manera destacada la XI Brigada Internacional (especialment el Batalló Edgar André) i, de manera molt massiva, el Batalló Txaikovski de la XIII Brigada i el Batalló Onze de Febrer de la XIV Brigada. Els austríacs es van guanyar ràpidament una gran reputació com a combatents disciplinats i determinats en batalles crucials com la defensa de Madrid, el Jarama, Brunete i la batalla de l'Ebre, on van patir pèrdues humanes devastadores. El final de la guerra va ser especialment tràgic per a ells. Quan el setembre de 1938 la República va dissoldre les Brigades Internacionals, els voluntaris austríacs no podien tornar a la seva pàtria, que ja havia estat annexionada per l'Alemanya nazi. Molts van quedar atrapats a Catalunya o van acabar als camps de concentració francesos de Sant Cebrià i Argelers de la Marenda. Des d'allà, la Gestapo en va deportar centenars cap als camps de concentració del Tercer Reich (com Dachau i Mauthausen), on molts dels supervivents d'Espanya van acabar morint. Avui dia, cronistes d'aquella epopeia com el brigadista Hans Landauer han permès rescatar de l'oblit el sacrifici d'uns homes i dones que van entendre que la llibertat d'Europa es decidia a les trinxeres d'Espanya.