Communistische Partij van Nederland (CPN) (Partit Comunista dels Països Baixos)
La relació entre el Communistische Partij van Nederland (CPN) i les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil espanyola va ser estreta, directa i altament organitzada, convertint el partit en el principal motor de la solidaritat armada holandesa amb la Segona República. Tot i que el govern dels Països Baixos va adoptar una estricta política de neutralitat i va prohibir explícitament als seus ciutadans allistar-se en un exèrcit estranger sota l'amenaça de perdre la nacionalitat, el CPN va desobeir de manera sistemàtica aquestes directrius legals per complir amb les consignes de la Internacional Comunista (Komintern), de la qual formava part.
L'estiu de 1936, immediatament després del cop d'estat feixista, el CPN va activar tota la seva estructura interna per centralitzar el reclutament i la logística dels voluntaris holandesos. Des de la seva seu central i a través del seu diari oficial, Volksdagblad, el partit va llançar una intensa campanya de propaganda i recaptació de fons, emmarcant la lluita a Espanya com la primera línia de defensa de la classe treballadora mundial contra el feixisme. El procés de reclutament es feia de manera totalment clandestina: els militants del CPN recollien els aspirants a ciutats com Amsterdam i Rotterdam, els facilitaven diners i documentació falsa, i organitzaven rutes secretes amb tren a través de París fins a arribar a Perpinyà, des d'on creuaven els Pirineus a peu cap a la base de les Brigades Internacionals a Albacete.
Aproximadament entre 600 i 700 voluntaris holandesos van viatjar a Espanya, i la immensa majoria eren obrers industrials, estibadors dels ports i militants de base enquadrats pel CPN. Donat que la xifra total no era suficient per formar una gran unitat exclusivament holandesa, la direcció del Komintern va integrar els brigadistes dels Països Baixos en unitats majoritàriament de parla alemanya o flamenca. Així, la majoria de voluntaris reclutats pel CPN van lluitar integrats a la XI Brigada Internacional (Thälmann) i, molt especialment, a la companyia holandesa De Zeven Provinciën (anomenada així en honor a un cèlebre motí naval obrer), la qual formava part del Batalló Edgar André. Aquests voluntaris van tenir un paper destacat i sagnant en batalles clau com la defensa de Madrid, el Jarama i la batalla de l'Ebre.
Més enllà de la mobilització militar al front, el CPN va estendre la seva acció a la rereguarda holandesa mitjançant la creació d'organitzacions satèl·lit de solidaritat i ajuda humanitària. La caiguda de la República l'any 1939 va obrir una etapa tràgica en aquesta relació: els brigadistes que van aconseguir sobreviure i tornar als Països Baixos van ser declarats apàtrides pel govern holandès per haver lluitat a Espanya, quedant en una situació de total vulnerabilitat. Pocs anys després, durant l'ocupació nazi dels Països Baixos en la Segona Guerra Mundial, aquesta xarxa i els mateixos ex-brigadistes del CPN van utilitzar la seva experiència militar clandestina per esdevenir el nucli dur de la resistència armada holandesa contra el Tercer Reich.