Romania

La participació de voluntaris romanesos a les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil espanyola va sumar un contingent calculat en entre 500 i 615 combatents que es van mobilitzar a favor de la Segona República. A causa de la forta repressió i el control del govern de la dreta anticomunista a la seva terra natal, una gran part d'aquests voluntaris no van viatjar directament des de Romania, sinó des d'altres focus d'exili polític i laboral a Europa com França, Bèlgica o Anglaterra, a més de països com els Estats Units o Mèxic. El gruix militar d'aquest contingent, majoritàriament d'extracció obrera i de filiació comunista, es va canalitzar cap a diferents unitats d'artilleria i de xoc a causa de la seva dispersió i nombre moderat. Dins de les estructures de les brigades va destacar especialment la Bateria Ana Pauker (integrada en un grup francobelga), una unitat d'artilleria multinacional batejada en honor a la cèlebre activista comunista romanesa on els voluntaris d'aquesta nacionalitat van arribar a constituir una part fonamental. Així mateix, molts es van enquadrar al Batalló Dimitrov (dins de la XV i posteriorment de la 129a Brigada Internacional) o en tasques logístiques i auxiliars. Altres perfils destacats de la diàspora van ser els de l'activista Olga Bancic (casada amb l'escriptor i brigadista Alexandru Jar), qui va organitzar serveis de propaganda i suport des de la rereguarda francesa abans de ser capturada i executada posteriorment per la Gestapo, o la infermera d'origen romanès Fanny Bré, que va prestar serveis en la professionalització de l'assistència sanitària als hospitals de sang de la República. El destí d'aquest contingent va estar lligat a l'exili general de 1939 cap als camps de concentració francesos, on es van reorganitzar per actuar de forma immediata i molt experimentada com a militants de la Resistència francesa contra l'ocupació nazi o per combatre posteriorment en el bàndol soviètic durant la Segona Guerra Mundial.