Trotskisme

La relació entre el trotskisme i les Brigades Internacionals va estar marcada des de l'inici per un clima d'hostilitat mútua, persecució i una profunda fractura ideològica que va reflectir el reflex de les purgues estalinistes de la Unió Soviètica en terra espanyola. Atès que les Brigades Internacionals oficials estaven estretament dirigides per la Internacional Comunista (Comintern), la línia oficial establerta des de la base d'Albacete considerava el trotskisme i qualsevol forma de marxisme dissident com una heretgia contrarevolucionària, titllant sovint els seus seguidors de "feixistes disfressats" o agents provocadors. Aquesta situació va fer que fos absolutament impossible per als voluntaris obertament trotskistes o opositors a Stalin enquadrar-se de manera segura en els batallons oficials de les brigades, obligant-los a buscar canals alternatius per canalitzar el seu compromís antifeixista.

Com a conseqüència d'aquest veto polític, el contingent de voluntaris estrangers d'ideologia trotskista o marxista revolucionària no estalinista es va aglutinar majoritàriament al voltant de les milícies del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) al front d'Aragó. Tot i que el POUM no era un partit estrictament trotskista en el sentit organitzatiu —fet que fins i tot el va portar a tenir discrepàncies amb el mateix Lev Trotski—, sí que representava el gran pol d'atracció per a l'esquerra comunista antiestalinista internacional. Centenars de voluntaris d'arreu d'Europa (com el conegut cas de l'escriptor britànic George Orwell, enquadrat en el contingent del Independent Labour Party) es van unir a les columnes del POUM per defensar la Revolució Social com a pas indestriable per guanyar la guerra. A partir dels Fets de Maig de 1937 a Barcelona i la posterior il·legalització del POUM, el control del Servei d'Investigació Militar (SIM) i de l'aparell policial d'influència soviètica va desfermar una cacera de bruixes implacable. Molts brigadistes o voluntaris sospitosos de simpaties trotskistes van ser detinguts, interrogats en txeques o enviats a camps de treball de la República, visibilitzant que el front espanyol va ser també l'escenari de la violenta confrontació interna de l'esquerra revolucionària mundial.