Hospital número 1 d'Albacete
L'Hospital Número 1 d'Albacete va constituir un dels pilars fonamentals de la rereguarda i l'organització del Servei Sanitari Internacional vinculat a la base central de les Brigades Internacionals. Com que la ciutat va ser escollida com a Quarter General de l'organització des de l'octubre de 1936, Albacete va haver de desplegar ràpidament una sòlida xarxa d'infraestructures per atendre tant el flux de nous voluntaris que arribaven de l'estranger com l'allau de ferits evacuats dels fronts de combat. Emplaçat formalment al carrer de Dionisio Guardiola, el centre va ser instal·lat inicialment sota la coordinació del Socors Roig Internacional i transformat posteriorment en Hospital Militar sota les directrius del Ministeri de la Guerra, un procés que va modernitzar les seves instal·lacions per adaptar-les a les exigències de la medicina de guerra. A diferència d'altres centres de campanya situats a prop de les línies de foc, fortament internacionalitzats, l'Hospital Número 1 va destacar per comptar amb un gruix important de personal mèdic procedent de la mateixa ciutat d’Albacete, fet que va generar una estreta col·laboració professional entre els facultatius locals i els metges i infermeres estrangers integrats en el Servei Sanitari. A més de la cirurgia i l'atenció mèdica general, el centre es va convertir en un espai pioner per al tractament de les afeccions mentals derivades del conflicte. A causa del desgast psicològic extrem que patien els voluntaris llançats a batalles de xoc d'alta intensitat, a les instal·lacions del carrer Dionisio Guardiola hi van treballar especialistes dedicats expressament a diagnosticar i tractar les anomenades neurosis de guerra i els trastorns posttraumàtics, en un intent de recuperar la salut dels brigadistes abans d'enviar-los novament al front o de tramitar la seva repatriació oficial. L'activitat d'aquest centre va funcionar de manera ininterrompuda fins que el trasllat del Quarter General, l'evolució de la guerra a la zona de Llevant i la posterior retirada oficial de les forces estrangeres la tardor de 1938 van obligar a clausurar l'espai i a evacuar el personal i els pacients cap a Catalunya, on molts van acabar integrant-se a la xarxa d'hospitals del nord.
