Hospital de Villanueva de Castellón (València)
L'anàlisi de la infraestructura sanitària de Villanueva de Castellón —localitat de la Ribera Alta coneguda actualment com Castelló o Castelló de la Ribera— durant la Guerra Civil revela un punt de confluència molt significatiu a les acaballes del conflicte respecte a la sort dels voluntaris estrangers de les Brigades Internacionals. El nucli mèdic d'aquest municipi no es va fundar originàriament per al Servei Sanitari Internacional, sinó que es va establir a finals de juny de 1938 com un prestigiós Hospital de Carabineros, considerat un dels millors i més moderns de la zona en recursos humans i materials de l'Exèrcit Popular de la República. La seva administració, d'òrbita estrictament estatal i governamental, responia a l'impuls del Cos de Carabiners i disposava d'una alta qualificació mèdica, incorporant en el seu quadre quirúrgic cirurgians estrangers directament vinculats a la sanitat interbrigadista, com el major metge Juan Goldstray Gilman. El centre va funcionar com a hospital d'evacuació de rereguarda per rebre els soldats ferits en els durs fronts de l'Llevant o Terol, així com per atendre les víctimes dels sistemàtics bombardeigs nacionals que patien les línies ferroviàries properes de la connexió València-Xàtiva. Tanmateix, el vincle més profund de Villanueva de Castellón amb les Brigades Internacionals es va forjar a partir del setembre de 1938, quan el govern de Juan Negrín va decretar la retirada definitiva dels combatents estrangers de la línia de foc. La localitat, juntament amb la veïna La Pobla Llarga, va ser formalment triada com una de les grans bases generals de concentració, allotjament i acantonament de la zona central per a la desmobilització. Centenars de brigadistes ferits o en procés de repatriació —molt especialment els components de la Bateria Antitancs de la 129a Brigada Internacional— es van establir al municipi a l'espera d'un retorn a les seves fronteres que es va anar retardant dramàticament fins a principis de 1939. Durant aquells mesos de forçada incertesa, l'hospital militar del poble i els seus quarters van ser els espais de convalescència, refugi i cures on molts d'aquests voluntaris internacionals van viure els seus darrers dies en terra republicana abans del col·lapse definitiu de la resistència, convertint els registres d'aquest centre en un testimoni inestimable per a la traçabilitat de les biografies en el moment del comiat.
