Hospital de Barcelona
Quan s'analitza l'assistència sanitària dels voluntaris estrangers a Catalunya, la noció d'un únic Hospital de Barcelona de les Brigades Internacionals sol generar una profunda confusió historiogràfica. Aquesta ambigüitat documental respon al fet que, en el context de la Guerra Civil, el terme s'ha utilitzat indistintament per fer referència a tres realitats totalment diferents: un gran centre de referència autonòmic rebatejat, una clínica militar específica d'enquadrament interbrigadista i el procés d'evacuació massiva dels centres sanitaris del llevant de l'estat.
En primer lloc, el principal focus de confusió prové de la nomenclatura oficial de l'època. Durant la guerra, l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau va ser confiscat i transformat en el centre mèdic de referència de la xarxa republicana, rebent el nom oficial d'Hospital General de Catalunya. Atès que aquest recinte modernista va atendre més de disset mil ferits, incloent-hi centenars de brigadistes internacionals ferits als fronts de l'Aragó o l'Ebre, moltes memòries personals i fons documentals estrangers es refereixen a ell genèricament com l'"Hospital de Barcelona", tot i no ser un centre exclusiu de les Brigades Internacionals.
En segon lloc, la veritable estructura sanitària inter-brigadista a la ciutat es va articular a partir de la primavera de 1938. Arran de la divisió del territori republicà en dues zones pel tall del front a Vinaròs, el darrer tren sanitari de les brigades va arribar a Catalunya l'abril d'aquell any. Per absorbir els combatents ferits de la zona nord, s'organitzà una xarxa hospitalària específica on destaca la Clínica Militar núm. 5 de les Brigades Internacionals, emplaçada al número 124 de la Rambla de Catalunya. Aquest espai sí que funcionava sota el control logístic de l'organització internacional, registrant en el seu llibre diari d'ingressos els noms, procedències i diagnòstics de milers de combatents d'arreu del món que requerien atenció mèdica o convalescència a la rereguarda barcelonina.
Finalment, la tercera causa de confusió radica en la desordenada evacuació del cèlebre sistema hospitalari de Benicàssim cap a terres catalanes. L'avenç de les tropes franquistes va obligar a traslladar milers de ferits, personal d'infermeria i material de la xarxa mèdica internacional de Castelló en direcció a Barcelona. Durant aquest èxode logístic i políticament complex del 1938, molts brigadistes en transit van ser distribuïts provisionalment per diferents centres del teixit sanitari català de manera temporal (com a les Planes, Badalona o el propi Hospital General), difuminant encara més sota les sigles de la capital la traçabilitat oficial de quin centre exacte els acollia.
Per tot plegat, la recerca històrica exigeix desgranar el terme "Hospital de Barcelona" i diferenciar la gestió de la Clínica Militar núm. 5 de la Rambla de Catalunya del gran volum de brigadistes acollits a l'antic Sant Pau, evitant així l'error de considerar-los un únic i mateix espai organitzatiu.
