Palestina

La presència de voluntaris provinents de la Palestina del Mandat Britànic a les Brigades Internacionals constitueix un dels capítols més singulars de la Guerra Civil espanyola, marcat per la mobilització conjunta de prop de dues-centes persones d'origen jueu i àrab sota una mateixa bandera antifeixista. La majoria d'aquests combatents es van organitzar de manera clandestina a través del Partit Comunista de Palestina, desafiant tant el control de les autoritats colonials britàniques com les directrius oficials de les institucions sionistes de l'època, que preferien retenir la joventut per a la defensa dels seus propis assentaments. Un cop a la Península, el contingent es va caracteritzar per una gran dualitat interna; d'una banda, el bloc majoritari format per jueus integrats en unitats com els batallons Rákosi o Abraham Lincoln, i de l'altra, un reduït però significatiu grup de militants àrabs com Ali Abdel Khaleq, que va morir al front, o l'intel·lectual Najati Sidqi, enviat pel Komintern per fer contrapropaganda radiofònica en àrab adreçada a les tropes marroquines de Franco. Malgrat les tensions identitàries i els prejudicis de l'època, que sovint feien que els republicans desconfiessin dels voluntaris àrabs per associació amb l'exèrcit franquista, aquests brigadistes van lluitar units en batalles crucials com Madrid, Terol i l'Ebre sota la premissa que la derrota del feixisme a Europa era el pas imprescindible per aconseguir la llibertat i el futur a la seva pròpia terra natal al Pròxim Orient.