Waffen - SS | Wehrmacht

La relació entre les forces armades alemanyes de la Wehrmacht i les Waffen-SS amb les Brigades Internacionals va ser de profunda enemistat ideològica i militar, nascuda durant la Guerra Civil Espanyola i prolongada al llarg de la Segona Guerra Mundial. Mentre que la Wehrmacht representava l'exèrcit regular alemany i les Waffen-SS constituïen el braç militar d'elit i fanàtic del partit nazi, les Brigades Internacionals agrupaven voluntaris d'arreu del món decidits a combatre el feixisme. Aquesta confrontació frontal es va viure primer a Espanya, on Hitler va enviar la Legió Còndor (integrada per membres de la Wehrmacht) per donar suport a Franco, convertint els camps de batalla en un xoc directe contra els brigadistes. La pitjor part d'aquesta relació de destrucció mútua la van patir unitats com el Batalló Thälmann, format per comunistes i socialistes alemanys exiliats que lluitaven a les Brigades Internacionals; per a la Wehrmacht i les futures Waffen-SS, aquests homes eren considerats traïdors a la pàtria, fet que es traduïa en execucions immediates o l'enviament a camps d'extermini si eren capturats. Amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial, aquesta violència va créixer, ja que molts antics brigadistes supervivents es van unir a l'Exèrcit Roig o a la Resistència francesa per continuar la seva lluita a mort contra l'ocupació nazi. Malgrat aquesta hostilitat absoluta, van existir algunes paradoxes històriques que podrien considerar-se punts de contacte o paral·lelismes. D'una banda, va existir un respecte purament militar i tàctic per part d'alguns oficials de la Wehrmacht, com el coronel Wilhelm von Thoma, que en els seus informes interns reconeixien el gran valor, la disciplina i l'eficàcia combativa dels brigadistes en comparació amb altres milícies. De l'altra, a mesura que avançava la guerra mundial, les Waffen-SS van patir una mutació organitzativa sorprenent: per necessitat de tropes, van abandonar els seus estrictes criteris de puresa racial per crear divisions de voluntaris estrangers de països ocupats que volien lluitar contra el comunisme, imitant de manera gairebé simètrica el caràcter multinacional que havien tingut les Brigades Internacionals, però sota la ideologia oposada. Finalment, el nexe més directe el van protagonitzar els combatents espanyols; molts dels qui havien lluitat contra els brigadistes a Espanya es van enrolar després a la Divisió Blava de la Wehrmacht i, en la fase final de la guerra, es van integrar a les Waffen-SS per defensar el Berlín nazi, tancant així un cercle històric de combat tancat entre els dos blocs.