Legió Estrangera Francesa
La Legió Estrangera Francesa i les Brigades Internacionals representen dos dels fenòmens de voluntariat militar internacional més rellevants de la història contemporània, tot i que es van construir sobre fonaments oposats que es reflecteixen clarament en el perfil dels seus combatents i en els escenaris on van vessar la seva sang.
La Legió Estrangera, creada el 1831 per la monarquia francesa, va néixer com un cos professional permanent dissenyat per defensar els interessos colonials de França i canalitzar cap a l'exterior els elements estrangers potencialment conflictius. El perfil típic del legionari responia al d'un home d'extracció popular, sovint un soldat professional desocupat, un rodamon, un aventurer o un individu que fugia de la justícia, de deutes o de drames personals, atret per l'anonimat de la llei del silenci i la promesa d'una nova identitat. Aquests homes s'integraven en una estructura estrictament apolítica sota el lema que la mateixa Legió era la seva pàtria, demostrant una resistència llegendària en batalles mítiques com la de Camarón el 1863 a Mèxic, on només una seixantena de legionaris van resistir fins a la mort contra milers de soldats mexicans, o Dien Bien Phu el 1954 a Indoxina, on van patir un setge acarnissat. Per contra, les Brigades Internacionals van sorgir l'any 1936 com una resposta ideològica i temporal coordinada per la Internacional Comunista per defensar la Segona República Espanyola contra el feixisme. El perfil del brigadista era radicalment diferent: es tractava majoritàriament d'obrers industrials, intel·lectuals, artistes, estudiants i sindicalistes d'esquerres —comunistes, socialistes i anarquistes— guiats per un profund idealisme polític i transnacional. Molts d'ells eren exiliats polítics d'Alemanya o d'Itàlia que ja havien patit la repressió feixista i veien Espanya com la primera línia de defensa de la llibertat mundial, viatjant de forma clandestina i sense rebre cap compensació econòmica. Aquests voluntaris es van convertir en tropes de xoc d'elit que van tenir un paper crucial per aturar el feixisme a la batalla de Madrid, patint baixes massives a la sagnant batalla del Jarama i llançant-se finalment a l'ofensiva desesperada de la batalla de l'Ebre. Mentre que la Legió Estrangera prioritzava una disciplina de ferro centralitzada al servei d'un estat imperialista i encara perviu avui dia, les Brigades Internacionals s'organitzaven per afinitats lingüístiques i nacionals, dissolent-se a finals de l'any 1938 un cop acomplert el seu cicle històric en un dels conflictes més sagnants d'Europa.
