Exèrcit Britànic
La relació entre l'Exèrcit Britànic i les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial va ser complexa i marcada per la desconfiança política, la neutralitat oficial de l'estat i una posterior utilització pragmàtica de l'experiència militar dels veterans.
Durant el conflicte espanyol (1936-1939), el govern de Londres va aplicar estrictament la política de no-intervenció i va declarar il·legal l'allistament de ciutadans en exèrcits estrangers sota la Foreign Enlistment Act. Com a conseqüència, els serveis secrets de l'MI5 van fitxar els més de 2.300 voluntaris que van marxar a Espanya, considerant-los majoritàriament com a radicals d'esquerra o comunistes perillosos, fet que va obligar els membres del futur Batalló Britànic a creuar les fronteres d'amagat. Aquesta experiència de combat es va forjar directament a la primera línia del front espanyol, on el Batalló Britànic (integrat a la XV Brigada Internacional) va patir un bateig de foc sagnant a la batalla del Jarama el febrer de 1937, patint un 60% de baixes en pocs dies mentre defensava la carretera de València per evitar el tancament del setge sobre Madrid. Més tard, l'estiu de 1938, el batalló va demostrar una gran maduresa tàctica durant l'ofensiva de l'Ebre, creuant el riu per sorpresa i combatent en condicions extremes a les serres de Pàndols i Cavalls fins a la seva retirada oficial de l'estat el setembre d'aquell mateix any.
Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial el 1939, molts d'aquests veterans van intentar allistar-se immediatament a l'Exèrcit Britànic per continuar la lluita contra el feixisme, però l'Alt Comandament militar els va rebre amb recel i por que actuessin com a agitadors polítics de la Unió Soviètica; per aquesta raó, a molts brigadistes se'ls van denegar els ascensos, se'ls va vetar l'accés a la Home Guard o se'ls va relegar a unitats no combatives com el Cos de Pioners. Tanmateix, la realitat de la guerra contra Hitler va obligar les autoritats a fer un gir pragmàtic: Espanya havia estat el banc de proves de la guerra moderna i els brigadistes eren els únics britànics amb experiència real de combat contra les forces de l'Eix. D'aquesta manera, serveis secrets com el SOE van acabar reclutant veterans per la seva habilitat en la infiltració, i figures clau com l'excomandant Tom Wintringham van fundar escoles de formació per ensenyar tàctiques de guerrilla urbana i defensa civil, aportant uns coneixements de xoc essencials per al posterior desenvolupament dels Comandos Britànics.
