Nova Zelanda

La presència de voluntaris neozelandesos a les Brigades Internacionals constitueix un dels contingents procedents de la regió més remota respecte a la Guerra Civil espanyola, coneguts popularment com els «kiwis» de les antípodes. Malgrat la distància geogràfica i la posició oficial del seu govern laborista —que s'adheria al Pacte de No-Intervenció i no donava suport oficial al viatge de voluntaris—, al voltant d'una una vintena de neozelandesos van viatjar clandestinament per donar suport a la Segona República. 

Els combatents neozelandesos es van integrar majoritàriament en unitats de parla anglesa, com el Batalló Abraham Lincoln de la XV Brigada Internacional. Els primers a arribar van participar directament en la defensa de Madrid el novembre de 1936. Entre ells figuraven Griff Maclaurin (un dels primers voluntaris a caure en combat a la capital espanyola) i Bert Bryan, un mariner i militant comunista que posteriorment va lluitar a la sagnant batalla de l'Ebre. Altres voluntaris van tenir un tràgic final abans de trepitjar el front: és el cas de Jack Kent, conegut com el lluitador «Taranaki Tiger», que va morir el maig de 1937 quan el vaixell de transport Ciudad de Barcelona va ser torpedinat per un submarí feixista italià enfront de les costes de Malgrat de Mar.  

Més enllà dels soldats de trinxera, la contribució neozelandesa va incloure un destacat contingent de personal sanitari i de suport humà. Dones com la infermera Isobel Dodds van treballar de forma incansable tractant ferits a l'Hospital anglès de Huete i, més tard, assistint a la població civil en els hospitals de Barcelona. Altres perfils singulars van ser els d'Eric Neville Griffiths, l'únic aviador neozelandès integrat formalment a les Forces Aèries de la República. En total, un terç dels voluntaris neozelandesos van morir en terres espanyoles, deixant una petjada de solidaritat internacional que durant dècades va ser gairebé oblidada al seu propi país.