Altres unitats de caça
Sota aquest epígraf s'engloben altres unitats de caça de l'aviació soviètica, però que també foren pilotades per brigadistes internacionals.
Durant els primers mesos de la Guerra Civil Espanyola, la fusió entre el personal militar enviat oficialment per la Unió Soviètica i els voluntaris de les Brigades Internacionals va donar forma a la columna vertebral de la caça republicana. A diferència dels fronts terrestres, on els brigadistes combatien en unitats aïllades, en l'àmbit de l'aviació ambdós col·lectius es van integrar directament dins les mateixes esquadrilles de les Forces Aèries de la República Espanyola (FARE), compartint els mateixos aeròdroms i pilotant els moderns caces enviats per Moscou.
El principal punt de trobada de la caça mixta va ser el Grup 26, dedicat als caces biplans Polikarpov I-15, popularment coneguts com a "Chatos". Dins d'aquest grup va destacar de manera especial la 1a Esquadrilla (o Esquadrilla Lacalle); en aquesta unitat, aviadors professionals de l'Exèrcit Roig soviètic van combatre braç a braç amb pilots voluntaris civils procedents de les Brigades Internacionals, principalment nord-americans de la Secció Lincoln Washington com Frank Tinker o Albert Baumler, així com voluntaris francesos i italians. Altres esquadrilles del Grup 26, que havien començat sent exclusivament soviètiques per mantenir el secret militar, van acabar incorporant brigadistes internacionals a mesura que avançava el conflicte i calia cobrir les baixes dels combats del Jarama i Guadalajara.
Un fenomen similar, tot i que inicialment més restringit, es va viure al Grup 21, la unitat que operava els caces monoplans Polikarpov I-16, anomenats "Mosques" o "Rates". En ser el caça més avançat del front, la Unió Soviètica va imposar en un primer moment un control absolutament hermètic sobre el seu ús, sota les ordres de comandants soviètics com Nikolai Shmelkov. No obstant això, la intensitat de batalles com les de Brunete i el Belchite va forçar la integració de pilots de les brigades amb experiència prèvia en caces monoplans, convertint també aquestes esquadrilles d'elit en unitats plurinacionals. Finalment, aquesta convivència operativa també es va estendre a les unitats de la Defensa Aèria del Territori (DAT) encarregades de protegir la rereguarda i les costes mediterrànies, on veterans brigadistes i instructors soviètics s'encarregaven de coordinar les patrulles de vigilància fins que la progressiva formació de pilots espanyols a l'URSS i la posterior retirada dels voluntaris a finals de 1938 va posar fi a aquesta col·laboració internacional al cel d'Espanya.
