Divisió Ascaso
La Divisió Ascaso va néixer directament de les entranyes del moviment llibertari català com a Columna Ascaso, organitzada a Barcelona per la Confederació Nacional del Treball (CNT) i la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) només uns dies després del cop d'estat. Batejada en honor a Francisco Ascaso, una de les figures més rellevants de l'anarquisme d'acció que va morir durant els combats als carrers de Barcelona, la columna va sortir cap al front d'Aragó sota el lideratge de milicians com Gregorio Jover i Domingo Ascaso, germà de Francisco. En els seus inicis, aquesta força es regia pels principis de la democràcia directa, el rebuig a la jerarquia militar tradicional, l'assemblearisme i un profund ideal de revolució social que pretenia transformar la societat mentre es combatia el feixisme. Paral·lelament, la necessitat de suport extern davant la passivitat de les democràcies occidentals va propiciar la creació de les Brigades Internacionals, una iniciativa impulsada per la Internacional Comunista (Comintern) que va mobilitzar entre trenta-cinc mil i seixanta mil voluntaris procedents de més de cinquanta països d’arreu del món. A diferència de les milícies anarquistes, els brigadistes internacionals s'organitzaven en unitats militars altament disciplinades i estructurades, sovint agrupades per criteris idiomàtics o nacionals —com el Batalló Lincoln, el Garibaldi o el Thälmann—, i centralitzades a la base d'Albacete sota una estricta direcció política i militar d'òrbita comunista.
Tot i que representaven concepcions polítiques i mètodes d'organització molt diferents, ambdós corrents van trobar un punt de confluència física al mateix front d'Aragó. Molts voluntaris estrangers de tendència llibertària o socialista antiautoritària, que rebutjaven l'hegemonia comunista de les Brigades Internacionals oficials, van decidir allistar-se directament a la Columna Ascaso. D'aquesta manera es van formar unitats de caràcter internacional dins de la pròpia estructura anarquista catalana, com el Grup Internacional Erich Mühsam —compost majoritàriament per alemanys, italians i francesos— o la secció italiana Giustizia e Libertà, que van combatre colze a colze amb els milicians locals mantenint l'autonomia llibertària. Al llarg de 1937, el procés de militarització per unificar totes les forces combatents en l'Exèrcit Popular de la República va transformar la Columna Ascaso en la 28a Divisió, obligant els anarquistes a adoptar l'estructura regular i els graus militars clàssics que inicialment havien rebutjat. Les Brigades Internacionals, per la seva banda, es van convertir en les unitats de xoc per excel·lència de l'exèrcit regular, patint pèrdues humanes devastadores en batalles crucials com la defensa de Madrid, el Jarama, Brunete i la batalla de l'Ebre.
El destí d'ambdues forces es va acabar segellant a les acaballes de l'any 1938 i principis de 1939. El setembre de 1938, en un intent diplomàtic del president Juan Negrín per forçar la retirada de les tropes italianes i alemanyes del bàndol franquista, el govern espanyol va ordenar la retirada definitiva de tots els combatents estrangers del front. El 28 d'octubre d'aquell mateix any, la ciutat de Barcelona va acomiadar els brigadistes internacionals amb una històrica i emotiva desfilada multitudinària per l'avinguda de la Diagonal, on van rebre el reconeixement de la població civil abans de marxar cap a les seves respectives fronteres, on molts d'ells patirien la persecució. Per la seva part, els membres de la Divisió Ascaso van continuar defensant el territori català en condicions de total inferioritat fins al col·lapse definitiu del front. El febrer de 1939, els supervivents de la divisió van formar part del dolorós èxode massiu de la Retirada, creuant la frontera pirinenca cap a França, on van ser reclosos en camps de concentració com el de Sant Cebrià o Argelers, abans que molts d'ells continuessin la seva lluita antifeixista unint-se a la Resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial. En definitiva, la trajectòria de la Divisió Ascaso i de les Brigades Internacionals reflecteix la riquesa i la complexitat del teixit polític republicà, unint el combat per la justícia social local amb la solidaritat antifeixista internacional en un mateix esforç bèl·lic i humà.
