Luxemburg

La participació dels voluntaris luxemburguesos a les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil espanyola constitueix una de les aportacions per càpita més significatives a la causa republicana, malgrat la petitesa del seu país d'origen. S'ha documentat que un total de 102 voluntaris luxemburguesos (coneguts popularment a la seva terra com els Spueniekämpfer) van viatjar clandestinament a Espanya per combatre el feixisme. El seu viatge va ser especialment meritori, ja que el govern conservador de Luxemburg de l'època va adoptar una política d'estricta neutralitat, prohibint l'allistament i amenaçant els voluntaris amb la pèrdua dels seus drets civils o amb penes de presó. La majoria d'aquests joves eren de classe obrera, destacant els miners de la regió del sud (com Dudelange i Rumelange) i els treballadors del metall, molts d'ells d'ideologia comunista o socialista i afiliats a sindicats. 

A causa del nombre reduït del contingent en comparació amb grans potències, els luxemburguesos no van formar una unitat pròpia, sinó que es van integrar de manera dispersa en diferents batallons multinacionals, sovint al costat de voluntaris francesos i belgues a causa de la proximitat lingüística. Històries com les de Georges Tholl, un pintor socialista que va lluitar a la batalla de Brunete, o Joseph Hugo Ulmerich, un miner de Rumelange, exemplifiquen el seu paper en els fronts més durs del conflicte. Després de la desmobilització de les brigades, molts van patir el confinament als camps de concentració del sud de França i, en retornar o quedar atrapats per l'ocupació nazi durant la Segona Guerra Mundial, alguns van acabar sent deportats a camps d'extermini o es van unir a la resistència partisana.