Lituània

La participació dels voluntaris lituans a les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil espanyola va estar profundament marcada per la clandestinitat i la dispersió geogràfica de la seva diàspora. Durant aquells anys, Lituània es trobava sota el règim autoritari i anticomunista d'Antanas Smetona, la qual cosa va obligar el prop d'un centenar de voluntaris lituans a organitzar el seu viatge cap a Espanya d'una manera totalment secreta o a allistar-se directament des de l'estranger. Una part molt important d'aquest contingent procedia de les comunitats d'emigrants obrers establertes als Estats Units i al Canadà, els quals es van integrar majoritàriament al Batalló Abraham Lincoln de la XV Brigada Internacional. Així mateix, un percentatge molt significatiu dels combatents nascuts en aquest país bàltic eren d'origen jueu (coneguts com a litvaks), fortament vinculats a organitzacions d'esquerra, que sovint es van enquadrar a la companyia Naftalí Botwin o van exercir un paper clau en l'assistència i organització dels hospitals militars del Servei Sanitari Internacional.

En els fronts de combat, els brigadistes procedents directament de l'Europa de l'Est van ser destinats de manera habitual a la XIII Brigada Internacional (Dąbrowski), on la proximitat geogràfica i cultural facilitava la comunicació amb voluntaris polonesos i ucraïnesos. El seu compromís antifeixista els va portar a defensar punts crítics de la República espanyola, pagant un preu molt alt en forma de baixes. Després de la retirada de les brigades a finals de 1938, la gran majoria d'aquests combatents lituans no van poder tornar a la seva pàtria a causa de les lleis repressives de Smetona, acabant confinats als durs camps de concentració del sud de França (com el de Gurs). Amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial, molts dels supervivents van continuar la seva lluita integrant-se a les xarxes de la resistència antifeixista europea o a l'Exèrcit Roig soviètic.