Companyia Georg Branting
La Companyia Georg Branting va ser l'emblemàtica unitat de combat que va aglutinar la majoria dels voluntaris escandinaus —principalment suecs, noruecs i danesos— que van viatjar a Espanya per defensar la Segona República durant la Guerra Civil. Batejada d'aquesta manera en agraïment al ferm compromís del parlamentari socialdemòcrata suec i president del Comitè d'Ajuda a Espanya, Georg Branting (qui es va oposar de manera ferotge a la política de No-Intervenció i va impulsar fites com la creació de l'Hospital Suec-Noruec d'Alcoi), la companyia va quedar integrada majoritàriament com una unitat de la XI Brigada Internacional. Tot i que inicialment els voluntaris nòrdics es van dispersar de forma individual pels fronts, la necessitat d'agrupar-los per raons idiomàtiques i organitzatives va propiciar que formessin aquesta identitat pròpia, enquadrada principalment com una companyia del Batalló Thälmann (i en períodes de reestructuració o per petits contingents, vinculada al Batalló Hans Beimler). La direcció militar d'aquest grup va recaure en líders respectats com el mariner de Gotemburgo Holger Ekström, que va assolir el rang de comandant abans de caure en combat la primavera de 1937, o els oficials de camp Karl Ernstedt i Herman Wohlin, que van actuar com els últims caps de la unitat.
A diferència d'altres unitats estrangeres fortament ideologitzades des de cúpules estalinistes nacionals, la Georg Branting destacava per un pluralisme d'esquerres on convivien sindicalistes, socialistes i comunistes, fet que li atorgava una dinàmica interna una mica més allunyada del control totalitari estricte del PCF o de la Komintern. La companyia va viure el seu bateig de foc i algunes de les pàgines més sagnants de la seva història militar participant en les grans ofensives i línies de resistència de la contenda. Els combatents escandinaus van destacar per la seva tenacitat a les sagnants trinxeres de la batalla del Jarama, van resistir sota un intens foc d'artilleria en el desgast de Brunete i van participar en els combats hivernals de la batalla de Terol i la posterior contraofensiva de la batalla de l'Ebre. El preu en vides humanes va ser devastador, amb un percentatge de baixes altíssim que va obligar de manera constant a cobrir els buits dels batallons incorporant soldats espanyols a la seva línia de foc. Amb el decret de retirada de les Brigades Internacionals dictat l'octubre de 1938, els supervivents de la companyia van haver d'emprendre el camí de tornada cap a uns països d'origen que, en molts casos a causa de la legislació de neutralitat nòrdica, els van respondre amb rebuig oficial, vigilància dels serveis secrets o la pèrdua de drets civils, malgrat haver escrit una de les pàgines de solidaritat internacional més nítides de la història de l'antifeixisme europeu.
