Companyia Adam Mickiewicz
La Companyia Adam Mickiewicz va ser una de les unitats de combat més emblemàtiques de les Brigades Internacionals, articulada com el gran nucli de resistència dels voluntaris polonesos que van lluitar en defensa de la Segona República Espanyola. Nomenada en honor al cèlebre poeta romàntic i heroi nacional polonès, la companyia es va fundar oficialment el 18 de desembre de 1936 sota el lideratge inicial de Bolesław Jleń, quedant integrada originàriament com la 3a companyia del cèlebre Batalló Chapaev (dins de la 21a Brigada Mixta) abans de passar a formar part de la 150a Brigada Internacional. La unitat estava composta majoritàriament per obrers, miners i intel·lectuals polonesos que havien hagut d'emigrar a França i Bèlgica per motius econòmics o polítics fugint de la dictadura de Sanacja, així com per militants comunistes natius clandestins, compartint trinxera amb un destacat contingent de joves jueus polonesos que veien en la lluita contra el feixisme a Espanya una barrera contra l'antisemitisme creixent a Europa.
El bateig de foc de la companyia va tenir lloc als sagnants combats de la batalla de Terol, on la unitat va patir un desgast humà catastròfic però va guanyar una sòlida reputació de tenacitat i disciplina militar. Al llarg de 1937, els voluntaris de la Mickiewicz van ser desplegats de manera sistemàtica en els punts més crítics del front interior, combatent a la batalla del Jarama, on van defensar posicions clau sota un intens foc d'artilleria, i a la batalla de Brunete, operació que va delmar greument les seves files però on van aconseguir frenar els contraatacs de les tropes revoltades. A causa d'aquestes baixes massives i de la necessitat de reorganitzar les forces de parla eslava, la companyia va ser finalment integrada l'estiu de 1937 com el 2n Batalló de la 13a Brigada Internacional, coneguda popularment com la Brigada Dąbrowski, on van unificar el comandament de tots els combatents polonesos supervivents sota una mateixa disciplina operativa.
La trajectòria militar d'aquest nucli de combatents va quedar segellada de manera tràgica i heroica durant l'ofensiva de la batalla de l'Ebre l'estiu de 1938, on el batalló va haver de cobrir algunes de les retirades més perilloses de la línia republicana, patint un aïllament gairebé total a la zona de Gandesa. Després del decret de retirada dels voluntaris estrangers la tardor de 1938 i la caiguda definitiva de Catalunya el 1939, el destí d'aquests brigadistes va ser especialment cruel, ja que el govern polonès els va retirar formalment la nacionalitat per haver lluitat en un exèrcit estranger, obligant-los a tancar-se en els durs camps de concentració francesos de Saint-Cyprien i Gurs. L'esperit de la Companyia Adam Mickiewicz, però, va renéixer amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial, ja que els seus veterans van utilitzar l'experiència tàctica adquirida a les trinxeres espanyoles per convertir-se en els quadres organitzatius de la Resistència polonesa i francesa contra l'ocupació nazi, tancant un cercle de combat internacional que s'havia iniciat anys enrere als camps de Madrid i el Jarama.
