Grup Internacional de la Columna Durruti

El Grup Internacional de la Columna Durruti va ser una unitat de combatents estrangers d'ideologia llibertària integrada en la cèlebre milícia anarquista de la CNT-FAI durant els primers mesos de la Guerra Civil espanyola. 

Fundat a l'estiu de 1936 per militants francesos com Charles Ridel (pseudònim de Louis Mercier Vega) i Georges Carpentier, el grup va néixer amb l'objectiu d'organitzar l'allau de voluntaris internacionals que arribaven a Barcelona atrets per la revolució llibertària. Al llarg de la seva existència, va arribar a aplegar uns 360 combatents procedents de més de 25 països, majoritàriament francesos, italians, alemanys, búlgars i espanyols francòfons. S'especialitzà en perilloses incursions nocturnes i va actuar com a tropa d'elit al front d'Aragó, participant en operacions de gran duresa com la presa de Pina d'Ebre, les batalles de Farlete o el sagnant assalt a Siétamo. El seu moment més tràgic va tenir lloc el 17 d'octubre de 1936 a Perdiguera, on la unitat va ser encerclada i pràcticament delmada per la cavalleria marroquí de l'exèrcit franquista. Entre les seves files hi van combatre intel·lectuals reconeguts com l'historiador de l'art alemany Carl Einstein. 

Finalment, de manera similar al contingent de l'ILP, el grup va patir fortes tensions internes a causa del procés de militarització forçosa decretat pel govern de la República i la posterior repressió política derivada dels Fets de Maig de 1937, que van acabar provocant la seva dissolució i la fugida o integració dels supervivents en l'exèrcit regular.