Columna Tierra y Libertad

La Columna Tierra y Libertad va ser una de les milícies anarquistes més cèlebres i combatives del conflicte, organitzada a Barcelona a principis de setembre de 1936 sota els auspicis de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i el sindicat CNT. Va rebre el seu nom del famós periòdic i lema revolucionari llibertari Tierra y Libertad.

A diferència de les grans columnes de masses que havien sortit directament cap a l'Aragó al juliol, aquesta unitat va néixer amb una identitat molt definida d'avantguarda revolucionària. El seu nucli inicial estava format per uns 1.500 voluntaris d'extracció purament llibertària, incloent-hi un destacat contingent de milicianes i un fort component de combatents estrangers, especialment anarquistes italians (enquadrats en la Secció Italiana), francesos i portuguesos que rebutjaven l'esquema de les Brigades Internacionals d'obediència comunista.

Sota el comandament civil del militant confederal Federico Borrell i la direcció militar del capità de l'exèrcit Germinal de Sousa, la columna va ser enviada al front de Madrid a mitjans de setembre de 1936 per reforçar les línies republicanes davant l'avanç de les tropes franquistes. Es van desplegar en un dels sectors més durs del front madrileny: la zona de la Serra de Guadarrama i la vall del Tajo, participant en els sagnants combats de Toledo, Maqueda i la defensa de la capital. La unitat es caracteritzava per un funcionament rígidament assembleari, basat en la disciplina de consciència i el rebuig radical als privilegis militars tradicionals. La seva relació amb el govern central de la República i les posteriors Brigades Internacionals va ser extremadament tibant a causa d'aquest purisme polític. Finalment, durant el procés de militarització forçosa de la primavera de 1937, la columna es va veure forçada a dissoldre's per integrar-se en l'estructura regular de l'Ejército Popular, esdevenint la base de la 153a Brigada Mixta, perdent així la seva autonomia revolucionària original.