Columna Rojo y Negro | Columna Roja y Negra (Barcelona 1936)

La Columna Roja y Negra (també anomenada oficialment Cinquena Columna de la CNT-FAI) va ser una de les formacions de milícies anarquistes més singulars organitzades a Barcelona durant la tardor de 1936. Tot i que de vegades es confon amb la Columna Ortiz a causa de l'ús de banderes i terminologia compartida, va ser una unitat completament independent i amb una identitat molt pròpia.

L'origen de la columna està íntimament lligat al fracàs de l'expedició a Mallorca l'agost de 1936. Quan les forces antifeixistes del capità Alberto Bayo es van veure obligades a retirar-se de l'illa, els milicians anarquistes catalans que havien participat en el desembarcament van tornar a Barcelona amb una forta sensació de frustració però amb ganes de continuar lluitant. A mitjans de setembre de 1936, el Comitè Central de Milícies Antifeixistes va agrupar aquests combatents i noves lleves de les Joventuts Llibertàries per fundar oficialment la Columna Roja y Negra sota el comandament del sindicalista Miguel García Prada i el capità d'artilleria Alfonso Giménez Pajarero. El contingent, format per uns 1.500 milicians, va ser enviat immediatament al front d'Aragó per actuar com a força de reforç en el dur sector d'Osca, coordinant-se sobre el terreny amb la Columna Ascaso i «Los Aguiluchos». 

A nivell ideològic i organitzatiu, la unitat mantenia un funcionament purament assembleari i de democràcia directa, fet que va provocar fortes friccions amb el govern republicà quan es va intentar centralitzar el comandament de la guerra. Finalment, durant el procés de militarització forçosa de la primavera de 1937, la columna es va haver de dissoldre i reorganitzar sota la disciplina de l'exèrcit regular, convertint-se en la 127a Brigada Mixta de l'Ejército Popular de la República.