Columna Ortiz | Columna Sud-Ebre | Segona Columna | Columna Roja y Negra

La Columna Ortiz, la Columna Sud-Ebre i la Segona Columna són tres maneres diferents d'anomenar la mateixa i històrica unitat de milícies anarquistes de la CNT-FAI, mentre que la Columna Roja y Negra va ser una unitat confederada diferent que sovint es confon amb l'anterior a causa dels seus vincles i d'un ús compartit del nom en els primers dies del conflicte. 

La unitat comandada pel cèlebre revolucionari Antonio Ortiz Ramírez va sortir de Barcelona el 24 de juliol de 1936 amb uns 800 homes. En ser la segona gran força llibertària a marxar (just darrere de la Columna Durruti), va rebre oficialment el nom de Segona Columna. Atès que es va desplegar estratègicament a la ribera meridional del riu Ebre per conquerir Casp i Belchite, es va conèixer popularment com a Columna Sud-Ebre. Durant els primers dies caòtics de la revolució social, aquest contingent va utilitzar fugaçment la denominació de Roja y Negra, cosa que genera confusions històriques. 

No obstant això, la Columna Roja y Negra pròpiament dita va ser la cinquena gran columna organitzada de forma independent per la CNT-FAI a Barcelona a mitjans de setembre de 1936. Aquesta unitat estava integrada principalment per milicians confederals supervivents del fallit desembarcament de Mallorca. Sota el comandament del sindicalista García Prada i el capità Alfonso Giménez Pajarero, va ser enviada al sector d'Osca del front d'Aragó com a reforç de les columnes Ascaso i Los Aguiluchos. Amb la posterior militarització forçosa decretada pel govern republicà a la primavera de 1937, ambdues estructures assembleàries es van integrar en l'exèrcit regular: la Columna Ortiz va esdevenir la base de la 25a Divisió de l'Ejército Popular, mentre que la Columna Roja y Negra va donar peu a la creació de la 127a Brigada Mixta.