Columna Los Aguiluchos

La Columna «Los Aguiluchos» (oficialment anomenada Quarta Columna de la CNT-FAI) va ser una de les principals milícies de caràcter anarquista organitzades a Barcelona immediatament després del fracàs del cop d'estat de juliol de 1936. Formada per uns 2.000 milicians i milicianes, principalment de les Joventuts Llibertàries, la unitat va sortir cap al front d'Aragó el 28 d'agost de 1936 sota el comandament del cèlebre dirigent anarquista García Oliver i el capità Gregorio Jover amb l'objectiu de reforçar el setge sobre Osca, on va protagonitzar sagnants combats en sectors com l'Estret de Quinto.

Pel que fa a la seva relació amb el voluntariat internacional, la columna va tenir un vincle estret amb els corrents estrangers abans de la creació de les estructures oficials: va absorbir petits grups d'antifeixistes internacionals de tendència llibertària, com l'anarquista italià Fosco Falaschi, que preferien lluitar en milícies obreres d'autogestió en lloc d'incorporar-se a unitats regulars. Tanmateix, la seva relació amb les posteriors Brigades Internacionals oficials de la República va ser de caràcter distant i de mútua desconfiança: mentre les Brigades Internacionals estaven estretament vinculades al Partit Comunista i a la línia oficial de la Unió Soviètica —reclamant una disciplina militar clàssica i centralitzada—, «Los Aguiluchos» defensaven el model de milícies assembleàries i la revolució social immediata. Aquesta fractura ideològica es va fer evident durant la militarització forçosa de la primavera de 1937, quan la columna va haver de dissoldre el seu caràcter llibertari per transformar-se en la 28a Divisió de l'Ejército Popular, integrant-se en el mateix esquema militar que les Brigades però mantenint-se com un bloc d'extracció purament cenetista fins al final de la guerra.