Centúria Gastone Sozzi
La Centúria Gastone Sozzi va ser una de les primeres unitats de milicians estrangers formades a Barcelona a l'inici de la Guerra Civil espanyola, constituïda formalment el 5 de setembre de 1936 i d'orientació netament comunista.
La unitat es va batejar en homenatge a Gastone Sozzi, un jove dirigent del Partit Comunista Italià encarregat de l'aparell clandestí i format a Moscou per la Komintern, que va ser detingut, torturat i mort a la presó de Perusa l'any 1928 per la policia feixista de Benito Mussolini. Organitzada principalment per voluntaris italians exiliats que havien participat en el boicot de l'Olimpíada Popular de Barcelona, la centúria sumava també militants catalans, polonesos, belgues i fins i tot alguns russos, sota el comandament de líders com el català Bovè i els comunistes italians Gottardo Rinaldi, Francesco Leone, Antonini i Ghini.
Pocs dies després de la seva creació, el 9 de setembre de 1936, la centúria va sortir de Barcelona integrada com la 22a Companyia de la Columna Llibertat del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya), una força d'uns 1.000 voluntaris que es dirigia a la desesperada defensa de Madrid davant l'avanç de les tropes insurrectes. En arribar al front del centre peninsular a mitjans de setembre, es van desplegar a la província de Toledo (en sectors com Pelahustán) i van col·laborar estretament amb les forces del Cinquè Regiment. Allà van viure combats duríssims de contenció en punts crítics com el front de Talavera de la Reina, Toledo, San Vicente i Chapinería, on la unitat va patir les seves primeres i greus baixes mortals de brigadistes com Cesare Gasparelli.
L'etapa autònoma de la centúria com a milícia popular va ser breu: a mitjans d'octubre de 1936, en el marc de la creació i centralització de l'Exèrcit Popular de la República, la unitat va ser enviada a la base general d'Albacete. Allà es va fusionar amb altres centúries i grups de milicians italians dispersos (com els de la columna de Madrid) per acabar fundant l'històric Batalló Garibaldi, el qual va quedar oficialment integrat dins de les Brigades Internacionals (primer a la XI Brigada i poc després com a eix central de la XII Brigada Internacional). A través d'aquesta absorció militar, els antics milicians de la Gastone Sozzi —entre els quals hi havia quadres com el metge i exalcalde italià Amedeo Nerozzi— van continuar combatent durant tota la guerra en batalles crucials com Brunete, Osca i finalment la sagnant Batalla de l'Ebre fins a la desmobilització forçada de l'any 1938.
