Centúria Dombrowski | Grup Dombrowski
La Centúria Dombrowski (o Grup Dombrowski) va ser la cèl·lula fundacional de la que esdevindria una de les forces de xoc més importants i actives de les Brigades Internacionals: la milícia dels voluntaris polonesos.
Formada a Barcelona a principis de setembre de 1936 i oficialitzada el 24 d'octubre a Albacete, va començar sent una petita centúria de tot just un centenar d'obrers polonesos comunistes i exiliats que havien arribat a Espanya de viatge o que treballaven a les mines i indústries de França i Bèlgica. La unitat es va batejar en homenatge al general polonès Jarosław Dąbrowski, un cèlebre revolucionari que va morir liderant militarment la Comuna de París el 1871. A causa de l'allau constant de nous voluntaris eslaus, la petita centúria original va créixer ràpidament fins a esdevenir el Batalló Dombrowski (el tercer batalló internacional oficial de la República), integrant-se a la XI Brigada Internacional. El seu baptisme de foc va tenir lloc el 8 de novembre de 1936 en la desesperada i mítica defensa de Madrid, batent-se a la Casa de Campo i a la Ciutat Universitària, on van patir pèrdues de gairebé el 60% dels seus homes. Posteriorment, el grup va ser destinat a la sagnant Batalla del Jarama per frenar l'avanç de les tropes franquistes. L'alt nombre d'efectius polonesos, ucraïnesos, bielorussos i miners jueus que parlaven ídix (com la cèlebre companyia Naftali Botwin, enquadrada en aquest mateix bloc) va fer que el batalló cresqués encara més, donant nom primer a la 150a Brigada Internacional i, finalment, convertint-se en l'eix de la XIII Brigada Internacional (coneguda directament com a Brigada Dombrowski). Aquesta brigada va combatre de forma ininterrompuda arreu de la península, des de les campanyes d'Andalusia i Extremadura fins a les línies defensives de Lleida i la serra de la Saira. Van lluitar finalment a la cruenta Batalla de l'Ebre abans de la seva desmobilització oficial a la tardor de 1938. Tot i que la majoria de brigadistes polonesos supervivents van acabar reclosos als camps de concentració francesos de Sant Cebrià i Gurs, el seu llegat militar com a forces d'elit de la República es manté com un dels pilars de la memòria històrica de les Brigades Internacionals.
