Centúria anarquistes italians | Columna anarquistes italians
La Centúria o Columna d'anarquistes italians va ser la primera gran agrupació de combatents estrangers organitzada a Catalunya immediatament després del cop d'estat de juliol de 1936 .
Tot i que sovint es confon amb les Brigades Internacionals, va ser una unitat completament autònoma, nascuda mesos abans de la intervenció oficial de Moscou i fruit de l'aliança entre l'exili antifeixista italià i les milícies llibertàries de la CNT-FAI. Fundada a Barcelona per figures com l'intel·lectual anarquista Camillo Berneri, el socialista liberal Carlo Rosselli i el republicà Mario Angeloni, va aglutinar inicialment diverses tendències d'esquerra fins que els llibertaris hi van esdevenir la força hegemònica.
El 19 d'agost de 1936, uns 130 voluntaris van marxar cap al front d'Osca, integrant-se a la Columna Ascaso, on ràpidament van créixer fins a superar els 400 milicians gràcies a l'arribada constant de nous efectius. El seu gran mite fundacional va ser la Batalla de Monte Pelado el 28 d'agost de 1936, on van conquerir una posició clau en inferioritat numèrica a costa de greus pèrdues, inclosa la mort del propi Angeloni. Coetàniament, en aquell mateix sector d'Aragó, va operar una altra unitat molt vinculada a aquest entorn: la Centúria Malatesta (o Batalló de la Mort), cèlebre pels seus uniformes negres amb calaveres que imitaven l'estètica dels Arditi de la Primera Guerra Mundial. Amb l'arribada de l'hivern de 1936 i l'exigència governamental de militaritzar les milícies, la columna es va transformar a contracor en el Batalló Internacional de la Divisió Ascaso, intentant preservar sense èxit la seva democràcia interna. El declivi definitiu de la unitat va arribar a la primavera de 1937, primer a causa del desgast sofert en la sagnant i infructuosa ofensiva del Carrascal de Apiés, i finalment arran dels Fets de Maig de 1937 a Barcelona; els violents enfrontaments interns rere la línia del front i l'assassinat clandestí de Camillo Berneri a mans d'una patrulla estalinista el 5 de maig van provocar la dissolució de la columna. Després d'aquest tràgic desenllaç, la majoria dels anarquistes italians supervivents van rebutjar integrar-se a les Brigades Internacionals oficials controlades pel Partit Comunista i van optar per abandonar el front o tornar a França, tancant així un dels capítols més singulars del voluntariat internacional de guerra.
