Camp de concentració de Mauthausen - Gusen

Mauthausen-Gusen fou un complex de dos camps de concentració i posteriorment també d'extermini, prop de les localitats de Mauthausen i Gusen a l'Alta Àustria, durant l'etapa d'ocupació d'Àustria durant el Tercer Reich alemany. En aquest camp es concentraren i s'exterminaren militants polítics, homosexuals, resistents russos, polonesos, objectors de consciència, detingudes femenines, persones d'altres nacionalitats (italians, hongaresos, anglesos, espanyols…), gitanos i, sobretot, jueus dins del pla de la Solució Final. Així mateix fou el que engolí la majoria dels deportats de Catalunya. Probablement fou el primer camp de concentració dels nazis que funcionà com a camp d'extermini des del començament de la Segona Guerra Mundial fins al seu alliberament el 5 de maig de 1945.
El camp de Mauthausen era voltat per un mur enorme, mai enllestit del tot, que tenia els elements comuns a aquests camps: un cop passada la porta d'entrada hi havia un gran espai despullat, era la plaça de crida, que acabava en rengleres de barraques en una banda i grans pavellons de xemeneies a l'altra. La resta d'edificacions són també comunes a la resta de camps: les cuines, les dutxes, els edificis administratius, etcètera.
És difícil conèixer el nombre exacte de deportats morts a Mauthausen i als 60 comandos annexos disseminats per tot el territori austríac, tanmateix s'estima que més de 118.000 persones van ser exterminades en aquest camp. Els deportats eren afusellats, gasejats a les cambres i en vehicles especialment condicionats però, sobretot, exterminats mitjançant el treball esgotador; essent les pesants pedres que havien de pujar per l'escala dels 186 esglaons, sota els cops dels SS i dels kapos, el símbol d'un treball feixuc i mortal.
Els deportats treballaven més de dotze hores diàries. Tots els presoners eren llevats a les 4 per al recompte del matí que es realitzava a la plaça de crida. Tots havien d'anar a la crida: els vius i els morts, els malalts i els moribunds. Els deportats s'aixecaven a les quatre de la matinada a l'estiu i a les cinc a l'hivern. La formació era a les sis i una hora més tard a l'hivern. A l'estiu, l'hora de començar a treballar era a dos quarts de set del matí i a l'hivern a dos quarts de vuit. A les nou del matí, se'ls distribuïa pa, margarina i un cafè. Després els presoners marxaven a treballar desfilant en columna. Una orquestra acompanyava les sortides i les tornades dels treballadors. Els deportats descansaven mitja hora per dinar al migdia a les dotze en punt. En acabat treballaven fins a tres quarts de cinc a l'estiu i a dos quarts de set a l'hivern. Els dies de boira es reduïen les hores de treball per por a les evasions. La crida del vespre durava a voltes tres hores o més. Finalment venia la distribució de sopa i de pa després d'una breu incursió als lavabos. El pa era negre, ple de serradures i florit. Els diumenges i festius no es treballava, a excepció feta de les indústries d'armament que tot sovint treballaven els diumenges a la tarda. En conjunt, treballaven unes seixanta hores a la pedrera i al voltant de setanta als altres Kommandos.

El Camp d'extermini de Gusen formava part del complex del Tercer Reich de Mauthausen, a Àustria. En aquests s'hi trobaven la majoria dels republicans valencians així com altres republicans dels Països Catalans. El camp va ser construït pels mateixos presoners entre el 1939 i el 1940, any en què entrà en funcionament. Els primers deportats foren opositors alemanys i austríacs, als quals seguiren intel·lectuals polonesos i deportats soviètics (tots dos tipus considerats eslaus i, per tant, candidats a l'extermini). També a partir de 1941 començaren a arribar al camp grans quantitats de valencians i altres catalans junt amb republicans d'altres punts de l'Estat Espanyol i membres de la resistència francesa.
En total, 37.000 persones van ser deportades a Gusen, que tenia els seus propis forns crematoris, independents dels de Mauthausen. El 1944, a més, Gusen fou reforçat per dos camps més, Gusen II (St Georgen) i Gusen III (Lungitz). Els tres camps van ser alliberats el 5 de maig del 1945.

Dels gairebé 200.000 presoners que entre el 1938 i el 1945 van passar per Mauthausen, i els seus subcamps austríacs, en van morir uns 120.000. Van ser 7.189 els espanyols empresonats allà dels quals uns 5.000 van morir víctimes de la brutalitat, els abusos i la fam. espanyols antifeixistes saluden les forces alliberadores». Llavors només en quedaven 2189. Mauthausen és de vegades anomenat el 'camp dels espanyols' per la importància que, en la resistència a les seves autoritats, van tenir els republicans espanyols. Però no van estar sols. Amb ells van col·laborar un grup d'antics companys que havien defensat la llibertat a Espanya integrats a les Brigades Internacionals.

Està per escriure el terrible destí dels diversos milers de brigadistes que, en ser retirats d'Espanya, no van poder retornar als països per patir una odiosa Dictadura. La majoria va haver de passar pels camps d'internament francesos (Gurs, Vernet, Saint Cyprien…) fins que van aconseguir escapar-se, i passar a la Resistència, o bé van ser deportats als camps de concentració nazis. En ells molts van trobar la mort. Però això depenia del grau penitenciari dels camps. Així, dels 458 brigadistes austríacs internats en diferents camps de concentració –la majoria (384) a Dachau– en van morir 84. Dachau estava a l'escala més baixa del rigor, al pol oposat, Auschwitz.

Mauthausen va ser un escorxador on només es va salvar el 30% dels espanyols deportats i un percentatge inferior, però indeterminat, de brigadistes.

Font: 
Wikipedia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Mauthausen-Gusen
AABI. Sobre los brigadistas deportados en Mauthausen: https://www.brigadasinternacionales.org/2014/04/22/brigadistas-mauthausen/