Camp de concentració de Bolzano

Ubicat al número 80 de la via Resia a Bolzano, el camp va ser creat per recloure els presos polítics i els jueus detinguts a Itàlia per enviar-los després a camps alemanys. Començà a operar el 8 de juliol de 1944 amb l'arribada de 81 presoners evacuats del camp de Fossoli.
El camp de Bolzano es componia de dues zones d'edificis que van ser dividits en habitacions separades entre si per envans.
Al principi hi havia sis blocs, un destinat exclusivament per a dones i nens. Els interns de 100 a 250 per bloc, dormien junts a terra amb sacs farcits de serradures.
Dissenyat per a 1.500 presos, més tard es va ampliar i va arribar a una capacitat màxima de 4.000 presos, amb 10 barracons exclusivament per a homes, en una extensió rectangular de 91 x 146 m.
A cada bloc se li va destinar una lletra:
Bloc A: on van ser destinats els treballadors permanents del camp: electricistes, paletes i mecànics.
Blocs D i E (separats de les altres casernes amb un filat de pues), van ser reservats per als anomenats “perillosos”.
Bloc F: foren allotjats les dones i els nens.
Hi van ser internats presos polítics, partisans (o famílies de partisans preses com a ostatges), jueus, gitanos, presoners aliats i almenys un testimoni de Jehovà. Es calcula que hi van deportar entre 8.000 i 9.500 persones.
A diferència d'altres camps nazis a Itàlia, el de Bolzano comptava amb diversos subcamps, dins de la mateixa província: Bressanone, Merano, Sarentino, Camp Tures, Certosa di Val Senales, Colle Isarco, Moso in val Passiria i Vipiteno.
El camp va anar a càrrec de la SS a Verona, el comandament de l'Hauptscharfueher Hans Haage, sota la supervisió de l'Untersturmfuehrer Karl Titho.
El gruix dels guàrdies el componien una guarnició d'alemanys, ucraïnesos i tirolesos del Sud (aquests últims, joves, tristament recordats pel seu sadisme).
No hi havia escassetat de brutalitat al camp: cops, puntades de peu i fuetades estaven a l'ordre del dia i pels motius més trivials, encara que no hi hagués raó. Cruels pallisses van tenir lloc a l'edifici de comandament i a la presó.
Amb l'avenç de les forces aliades, els presoners que quedaven al camp van ser posats en llibertat entre el 29 d'abril i el 3 de maig de 1945, data en què el camp va ser totalment abandonat.