Andorra
La participació de ciutadans andorrans a la Guerra Civil espanyola s'havia associat tradicionalment al refugi, el contraban i el pas de fronteres. No obstant això, recents investigacions de l'historiador Pau Chica, recollides a la seva obra Andorra i la Guerra Civil espanyola, han demostrat documentals que hi va haver almenys sis ciutadans andorrans enrolats a les Brigades Internacionals fent costat al bàndol de la República. Aquesta descoberta trenca amb el mite d'una Andorra completament aliena als fronts de combat.
Aquests voluntaris es van dispersar per algunes de les unitats més emblemàtiques de l'exèrcit republicà. Entre ells destaca Miquel Vidal, nascut el 1911, que es va integrar el gener de 1937 a la reconeguda Brigada Abraham Lincoln (formada majoritàriament per nord-americans) i va combatre a la cruenta batalla del Jarama. Un altre cas documentat és el de Josep Carbonell, nascut el 1910, qui es va incorporar l'octubre de 1936 a la unitat Thaelmann-Hans Beimler (de base majoritàriament alemanya) i va lluitar en punts clau com Belchite i la batalla de l'Ebre.
D'altra banda, la investigació posa noms a combatents originaris de diverses parròquies: Joaquim Roger, natural d'Encamp, va formar part de la brigada francesa Marseillaise-Dumont i va ser un dels veterans de l'Ebre; mentre que Benjamí Riberaygua, natural de les Escaldes, consta registrat oficialment com a brigadista a les acaballes de la guerra, el gener de 1939. En aquestes mateixes dates finals, la documentació constata l'ascens de rang militar d'un cinquè andorrà, Francesc Oliva, i es manté en estudi la identitat completa d'un sisè brigadista del qual també es té constància oficial d'allistament.
Més enllà de la seva experiència als fronts, l'estudi d'aquest període també reconstrueix la realitat andorrana com a zona de pas. A diferència dels tràgics episodis viscuts anys després durant la Segona Guerra Mundial, les recerques apunten que durant la Guerra Civil els guies de muntanya andorrans van complir la seva tasca de passadors respectant la vida dels refugiats que fugien en un sentit o l'altre dels Pirineus, consolidant el paper de les valls com a terra d'asil enmig del conflicte.