Vietnamites

Els voluntaris vietnamites de les Brigades Internacionals van formar un contingent extraordinàriament reduït i gairebé invisible a nivell documental, però amb una història profunda lligada a l'antic protectorat de la Indoxina francesa. Les investigacions d'historiadors i fons d'arxius nacionals xinesos i francesos han aconseguit verificar de manera rigorosa que com a mínim tres ciutadans d'origen vietnamita van viatjar a la península per defensar la Segona República espanyola i batre's contra el feixisme. En aquell moment, viatjar directament des del Vietnam colonial era pràcticament impossible per la severa vigilància de la metròpoli, de manera que aquests brigadistes es van allistar des de l'exili a França, on s'havien establert com a mariners o obrers industrials i on militaven a les seccions d'ultramar del Partit Comunista Francès. A causa del seu estatus legal i el domini de l'idioma gal, l'administració militar d'Albacete els va registrar administrativament amb nacionalitat francesa, integrant-los de manera general a les companyies de la XIV Brigada Internacional (coneguda com la Brigada Marsellesa), on compartien trinxeres amb milers de combatents francesos i d'altres colònies del Pacífic o el Nord d'Àfrica. Aquest petit grup s'ha d'entendre com un clar precedent d'intel·lectuals i activistes comunistes asiàtics —com va passar també amb el centenar de voluntaris xinesos— que entenien que l'expansió del feixisme a Europa estava directament connectada amb la persistència del colonialisme a l'Àsia. Un cop l'any 1938 el govern de Juan Negrín va decidir retirar els estrangers de les línies de combat, el destí d'aquests veterans va ser tràgic, acabant confinats als camps de concentració francesos de la frontera pirinenca abans de poder retornar al sud-est asiàtic per integrar-se en les futures guerrilles anticolonials de la seva pàtria.