Salvadorencs

El camí cap a la Guerra Civil espanyola pres de forma individual per voluntaris salvadorenys es compta a través d'unes poquíssimes biografies, donat que el context dictatorial al seu propi país feia impossible qualsevol tipus de reclutament obert. Sota el règim autoritari del general Maximiliano Hernández Martínez —qui governava El Salvador amb mà de ferro i mostrava una clara simpatia cap al feixisme europeu i el bàndol franquista—, la dissidència política estava completament sufocada, especialment després de la brutal repressió camperola i comunista del 1932. Per aquesta raó, els escassos ciutadans salvadorenys que van aconseguir incorporar-se a les Brigades Internacionals ho van fer des de l'exili o en trobar-se a l'estranger, fortament vinculats a les cèl·lules comunistes i antifeixistes transatlàntiques. 

Entre els noms més destacats hi ha els de Julio Hernández i Antonio Asfura (esmentat de vegades com Asfuera). Tots dos eren joves estudiants d'ideologia d'esquerres que es trobaven exiliats a Mèxic. Allà es van integrar en els contingents organitzats pel Partit Comunista Mexicà (PCM) i van embarcar clandestinament a Veracruz l'agost de 1936 a bord del vaixell de guerra Magallanes, rumb a la península per sumar-se com a voluntaris en els primers mesos del conflicte. Un altre cas significatiu és el de Francisco Escobar, combatent d'origen salvadoreny amb un tràgic destí. Va caure mort en combat el 3 d'abril de 1938 al front de Batea (Terra Alta), durant l'ofensiva franquista a l'Aragó i Catalunya. 

A causa de la inexistència d'un flux organitzat, aquests homes van combatre completament dispersos, integrant-se en unitats de xoc on predominaven altres llatinoamericans o nord-americans, com la XV Brigada Internacional. Tot i que la seva presència va ser numèricament minúscula, la decisió d'aquests joves de creuar l'oceà va suposar un desafiament directe a la línia oficial de la dictadura d'Hernández Martínez a El Salvador, deixant una petjada minoritària però indiscutible d'internacionalisme i compromís en els arxius de la defensa republicana.