Portuguesos

La participació de voluntaris portuguesos al costat de la República durant la Guerra Civil espanyola constitueix una història de resistència clandestina altament complexa, marcada per la proximitat geogràfica i la ferotge oposició del seu propi país. Mentre que la dictadura de l'Estado Novo d'António de Oliveira Salazar va donar suport actiu al bàndol franquista —enviant un contingent massiu d'uns 8.000 soldats coneguts com els «Viriatos»—, els opositors al règim esquerrans, comunistes i anarquistes van haver de jugar-se la vida per travessar la frontera fortament vigilada i defensar la causa republicana. 

Es calcula que prop de 1.000 voluntaris portuguesos van lluitar a l'Estat espanyol a favor de la República. No obstant això, la seva distribució militar va ser molt atomitzada: una gran part d'ells, especialment d'ideologia llibertària, va preferir integrar-se directament a les milícies confederals anarquistes de la CNT-FAI durant els primers mesos (com a la històrica Columna Tierra y Libertad o a la Columna Durruti), rebutjant l'organització de les Brigades Internacionals controlades pel Komintern comunista. Per altra banda, els militants d'extracció comunista o els que van arribar més tard sí que es van incorporar a les Brigades Internacionals, enquadrant-se principalment en unitats de parla hispana i francesa a causa de la proximitat lingüística, o bé en batallons d'artilleria pesant i de xoc a la 129a Brigada Internacional. 

Un dels fets més destacats de la resistència portuguesa va ser la revolta dels mariners de setembre de 1936, quan les tripulacions dels vaixells de guerra Afonso de Albuquerque i Dão es van amotinar a Lisboa amb la intenció de desertar, salpar cap a Espanya i posar els bucs a disposició de l'armada de la República, un cop que va ser durament esclafat per l'artilleria de Salazar. Al front, molts d'aquests brigadistes i exiliats van caure combatent a Madrid o l'Ebre, mentre que els supervivents que van acabar als camps de concentració francesos el 1939 van continuar la seva llarga lluita clandestina dècades més tard fins a aconseguir la caiguda del salazarisme.