Paraguaians

La participació de voluntaris paraguaians a les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil espanyola constitueix un capítol històric molt desconegut, investigat recentment gràcies a la recuperació de memòries familiars. Segons les diferents fonts i recerques d'historiadors com Andreu Castells o Eduardo Tamayo, s'estima que el contingent real va oscil·lar entre els 9 i els 28 combatents. La immensa majoria d'aquests homes eren militants actius del Partit Comunista Paraguaià (PCP) que entenien la lluita a Espanya com una continuació directa de la seva pròpia resistència internacional contra el feixisme i l'imperialisme. Molts d'ells ja tenien experiència militar prèvia en haver combatut poc abans a la sagnant Guerra del Chaco (1932-1935) contra Bolívia, un factor que els convertia en soldats altament preparats sobre el terreny.  

Atès que es tractava d'un grup reduït, no van estructurar una unitat pròpia, sinó que es van incorporar a unitats com la 129a Brigada Internacional o diverses milícies de xoc. Dins d'aquest contingent, els documents destaquen figures com Emiliano Paiva Palacios, que va exercir de destacat enllaç polític al front, o Víctor Manuel Martínez Ramírez i Tomás Vera, els quals van deixar escrites les seves vivències en l'escassa literatura testimonial d'aquest grup. Altres noms que figuren en els registres d'Albacete són Facundo Duarte o els germans Vicente i José Durá Campos, aquests últims afiliats ja en territori espanyol. 

El destí dels supervivents paraguaians va estar estretament lligat a l'exili general de les brigades. A inicis de 1939, en creuar la frontera, molts d'ells van ser internats en condicions molt dures al camp de concentració de Gurs, a França. Lluny de rendir-se, homes com el mateix Emiliano Paiva es van escapar o reorganitzar per esdevenir líders molt actius de la Resistència francesa contra l'ocupació nazi durant la Segona Guerra Mundial, tancant un cicle de combat antifeixista que s'havia iniciat a les trinxeres d'Espanya.