França (La Martinica)

Els brigadistes de Martinica constitueixen un dels capítols més fascinants, minoritaris i invisibilitzats de la solidaritat antifeixista internacional, representant l'abast global que va tenir la Guerra Civil espanyola. Tot i que legalment formaven part del contingent francès (atès que Martinica era una colònia de França), aquests voluntaris antillans afro-descendents tenien una identitat i una motivació fortament vinculades a les lluites anti-colonials del Carib. Enquadrats principalment en la XIV Brigada Internacional (la Marseillaise) gràcies a la seva llengua, alguns d'ells van arribar a ocupar llocs de gran responsabilitat militar, com és el cas d'un cèlebre estudiant de dret martiniquès que va esdevenir comandant de batalló al front. La recerca històrica moderna  destaca que la seva presència a Espanya, al costat d'altres brigadistes afroamericans i de les colònies africanes, trencava de ple amb el fort racisme de l'època. A diferència de l'exèrcit franquista, que utilitzava les tropes colonials marroquines de forma forçosa i sota un estigma ferotge, les Brigades Internacionals van ser pioneres a oferir una absoluta igualtat de rang, tracte i convivència entre els soldats de diferents races, integrant els martiniquesos com a companys de ple dret en la defensa de la República.