Musulmans
L'estudi de la presència de creients i ciutadans de cultura islàmica en la Guerra Civil espanyola s'ha vist condicionat històricament pel paper de la Guàrdia Mora i les tropes colonials marroquines que formaven el nucli de xoc de l'exèrcit de Franco. No obstant això, en el si de les Brigades Internacionals va existir un contingent significatiu de voluntaris de fe o tradició musulmana que van combatre en defensa de la Segona República, un capítol que trenca els relats monolítics sobre el component religiós del conflicte.
Aquests voluntaris procedien principalment de dues realitats geogràfiques i polítiques diferenciades. D'una banda, hi havia els militants magrebins i de l'Orient Mitjà, originaris de països com Algèria, el Marroc, Tunísia, Egipte, Síria o l'Iraq. Molts d'ells es van allistar des de l'exili a Europa —especialment a través de sindicats i cèl·lules comunistes o anarquistes de París i Marsella— movents per un profund sentiment antifeixista i anticolonial. D'una altra banda, les brigades van acollir un nombre notable de musulmans de l'Europa de l'Est, procedents de regions com Albània o de zones de Iugoslàvia amb una forta tradició islàmica, com Bòsnia, integrats majoritàriament en batallons d'origen eslau.
La motivació d'aquests combatents es basava en una lectura política i social del seu temps. Per als voluntaris procedents de territoris sota domini o protectorat colonial (francès o britànic), la defensa de la República espanyola s'entenia com un pas indispensable per a la futura emancipació dels seus propis pobles. Comprenien que una victòria de l'eix feixista a Espanya consolidaria el poder de les metròpolis i allargaria la submissió del Nord d'Àfrica i del món àrab. A més, els voluntaris europeus de l'Est compartien amb els seus companys de files la urgència de frenar l'avenç del totalitarisme que amenaçava el continent.
Malgrat el seu compromís, aquests soldats van haver de fer front a situacions complexes en el dia a dia de les trinxeres. Sovint van conviure amb els prejudicis culturals i l'escepticisme de comandaments europeus poc acostumats a la diversitat religiosa. Així mateix, en el cas dels brigadistes àrabs, patien l'impacte psicològic de veure com la propaganda franquista instrumentalitzava la religió islàmica per reclutar milers de compatriotes seus com a carn de canó. Recuperar la història dels musulmans de les brigades permet visibilitzar la naturalesa plural d'aquell exèrcit de voluntaris i reconèixer aquells homes que, superant barreres culturals i geopolítiques, van triar el camí de la solidaritat internacional.
