Montenegrins

La presència de voluntaris montenegrins a les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil espanyola s'enquadra dins del contingent dels anomenats «combatents espanyols» (Španski borci) o «espanyols iugoslaus». Tot i que procedien d'una de les regions més petites del llavors Regne de Iugoslàvia, la seva participació va ser molt activa i ideològicament compromesa. 

Van formar part dels prop de 1.700 iugoslaus que van viatjar en secret a Espanya per defensar la República. Segons els registres militars conservats de la 129a Brigada Internacional, els montenegrins representaven aproximadament el 3,2% del total de voluntaris iugoslaus, per darrere de croats, eslovens i serbis. Malgrat ser un percentatge menor, molts d'ells tenien una alta formació política —vinculats al Partit Comunista de Iugoslàvia— o eren estudiants universitaris que es van mobilitzar des de ciutats com Praga o París.  

A Espanya, els combatents montenegrins van lluitar en diverses unitats multiètniques, destacant especialment en bateries d'artilleria antitanc i en batallons de la zona d'Aragó, el front de Madrid i el Teruel. Entre ells van sorgir figures de gran rellevància històrica, com Veljko Vlahović, un estudiant montenegrí que va quedar greument ferit a Espanya (on va perdre una cama) i que més tard es convertiria en un intel·lectual clau de la Iugoslàvia socialista. Un altre exemple del seu llegat és Radosav Ljumović, un voluntari en honor del qual s'anomena actualment la biblioteca pública de Podgorica, la capital de Montenegro 

L'experiència militar que van adquirir a Espanya va ser crucial: els brigadistes montenegrins que van sobreviure a la Guerra Civil espanyola i als camps de concentració francesos van tornar a la seva terra per esdevenir líders i comandants dels partisans de Tito durant la Segona Guerra Mundial, liderant la resistència antifeixista als Balcans.