Moldaus

Els voluntaris moldaus a les Brigades Internacionals (sovint identificats en els arxius de l'època com a procedents de la regió de Bessaràbia o enquadrats sota les nacionalitats romanesa o soviètica) van constituir un grup petit però molt actiu dins de la solidaritat antifeixista a Espanya. Durant els anys trenta, la major part de l'actual Moldàvia formava part del Regne de Romania, un estat sota un fort control nacionalista on el Partit Comunista estava prohibit, fet que va empènyer molts joves idealistes, especialment de les minories jueves i d'esquerres de ciutats com Chișinău (Kishinev), a fugir cap a l'Europa occidental o a l'exili abans d'allistar-se per defensar la Segona República Espanyola. 

A causa d'aquestes fronteres canviants, els brigadistes moldaus es van integrar de manera diluïda en diferents unitats segons la seva via d'arribada. Aquells que procedien de l'emigració o l'exili a l'oest d'Europa es van incorporar majoritàriament a les unitats francòfones o centreeuropees, com la XIV Brigada Internacional o en batallons on hi havia un fort component romanès o balcànic. En els registres militars recuperats, com els de l'arxiu d'Albacete o les llistes de refugiats d'excombatents, destaquen perfils individuals que reflecteixen la duresa del front. Un cas documentat és el de Joseph Lipsman (o Josef Lipman), un jove nascut a Bessaràbia (Moldàvia) que va emigrar a Palestina i posteriorment es va enrolar a les brigades, morint en combat a la sagnant batalla de Caspe el març de 1938. Altres combatents de la capital, com Mikhail Kilimnik, van sobreviure a les grans batalles de xoc abans de veure's abocats a l'exili. 

Un paper especialment destacat dels voluntaris d'aquesta regió va ser el sanitari. Diverses dones i estudiants de medicina moldaus van creuar Europa per exercir com a infermeres i metges en els hospitals de rereguarda republicans de Múrcia, Barcelona o Vic. Els arxius recullen testimonis de figures com la infermera voluntària Fanny Bré, registrada explícitament com a "romanesa de Bessaràbia", que va deixar informes detallats sobre el funcionament del servei sanitari de les brigades. Després de la desmobilització a finals de 1938, els supervivents moldaus van patir camins molt complexos: molts van ser retinguts en els camps de concentració francesos (com el de Gurs o Vernet) i, posteriorment, en el context de la Segona Guerra Mundial, alguns van acabar deportats als camps de concentració nazis o van aconseguir retornar cap a la Unió Soviètica, on el record del seu sacrifici a Espanya va quedar integrat en la memòria de l'antifeixisme d'Europa de l'Est.