Maltesos

Els voluntaris de Malta a les Brigades Internacionals representen un dels contingents més reduïts i gairebé invisibles de la Guerra Civil espanyola, fruit de la complexa realitat geopolítica de l'illa durant els anys trenta. En aquella època, Malta era una colònia de l'imperi britànic fortament catòlica i conservadora, i la premsa local estava completament alineada amb una narrativa favorable al bàndol de Franco. Aquest entorn va fer que els pocs maltesos que van decidir donar suport a la Segona República ho fessin a títol individual i des de l'exili, la qual cosa explica que la seva presència hagi quedat diluïda en els registres oficials de la guerra. 

A causa d'aquest caràcter colonial, els voluntaris nascuts a Malta es van allistar principalment a través de les rutes d'enrolament del Regne Unit, quedant enquadrats en el contingent de parla anglesa, majoritàriament a la XV Brigada Internacional (coneguda com la Brigada Abraham Lincoln o Anglo-Americana). Un exemple destacat és el de Doris Elaine Bell, una infermera nascuda a Malta el 1907 que va viatjar a Espanya com a voluntària no combatent per treballar en tasques sanitàries i d'assistència en el front, convertint-se en un dels testimonis documentats d'aquesta petita connexió maltesa amb el conflicte. Un cop retirades les brigades a finals de 1938, aquests voluntaris van retornar en el seu anonimat cap a terres britàniques, deixant la participació de Malta com una excepció absoluta i un gest d'internacionalisme individualitzat dins d'una illa que oficialment mirava cap a una altra banda.