Hongaresos

Els brigadistes hongaresos van formar un dels contingents d'Europa de l'Est més combatius i organitzats de les Brigades Internacionals, estimat en prop de 1.000 a 1.200 voluntaris. El seu viatge a Espanya va estar profundament marcat per la situació política de la seva pàtria, ja que Hongria es trobava sota la dictadura feixista de Miklós Horthy, un règim aliat de l'Alemanya nazi i de la Itàlia feixista que reprimia amb duresa qualsevol moviment d'esquerres. Per aquesta raó, la gran majoria dels combatents provindrien de l'exili, ja que molts havien hagut de fugir del seu país després del col·lapse de la República Hongaresa de 1919 i residien com a refugiats polítics o treballadors emigrats a França, Bèlgica, la Unió Soviètica i Txecoslovàquia. Els historiadors destaquen l'altíssim nivell de formació militar i experiència de combat d'aquest contingent, atès que molts eren veterans de la Primera Guerra Mundial o havien rebut instrucció en l'exili. A la península, els voluntaris magiars es van organitzar principalment al voltant del cèlebre Batalló Rákosi (en honor al líder comunista empresonat per Horthy), el qual va quedar integrat dins de la XIII Brigada Internacional (coneguda com la Brigada Dombrowski o Chapaev) i posteriorment a la XV Brigada. Aquesta unitat va participar en els combats més aferrissats de la guerra, incloent-hi la defensa de Madrid, la sagnant batalla de Brunete, l'ofensiva d'Aragó i la batalla de l'Ebre, on van patir baixes catastròfiques. Entre les seves figures més destacades hi havia intel·lectuals i comandants llegendaris com el general 'Lukács' (pseudònim de l'escriptor Máté Zalka), que va comandar la XII Brigada Internacional i va morir al front d'Osca el 1937, o l'escriptor Arthur Koestler, que va exercir de corresponsal i va plasmar aquells anys a la seva obra. La desfeta republicana del 1939 va obrir un nou calvari per als supervivents; impossibilitats de tornar a una Hongria que seguia sota el jou d'Horthy, van ser tancats en camps de concentració francesos com els de Gurs i Argelers, d'on molts van escapar per unir-se a la Resistència francesa o a grups partisans de tota Europa durant la Segona Guerra Mundial. A la seva tornada a Hongria a finals dels anys quaranta, convertida ja en un estat socialista de l'òrbita soviètica, els brigadistes van rebre inicialment un reconeixement d'herois, tot i que molts d'ells van ser paradoxalment víctimes de les purgues polítiques estalinistes del mateix govern hongarès durant els anys de la Guerra Freda.