Hondurenys

La participació d'hondurenys a les Brigades Internacionals constitueix una altra de les pàgines més discretes però altament significatives del voluntariat d'Amèrica Llatina, documentada pels historiadors en prop d'una desena de combatents que van creuar l'oceà de manera clandestina. L'any 1936, Hondures es trobava sota la dictadura de tall conservador del general Tiburcio Carías Andino, un règim autoritari alineat amb els interessos de les grans corporacions bananeres nord-americanes que va prohibir terminantment qualsevol suport a la causa republicana espanyola. Per aquest motiu, els voluntaris hondurenys van haver de viatjar d'incògnit i, en molts casos, ocultar o canviar la seva nacionalitat als registres militars per protegir les seves famílies de la persecució política i evitar ser detinguts si mai tornaven. Un cop a la península, per afinitat geogràfica i lingüística, es van enquadrar majoritàriament a la XV Brigada Internacional, combatent en fronts decisius al costat d'altres voluntaris del continent americà. En acabar el conflicte el 1939 amb la victòria franquista, la seva situació es va tornar dramàtica: com que la dictadura de Carías Andino es va allargar deu anys més, la tornada a Hondures era sinònim de presó o mort, fet que va condemnar els supervivents a un llarg i silenciós exili a Europa o a països veïns com Mèxic, motiu pel qual la seva memòria va quedar pràcticament esborrada dels llibres d'història oficials del seu país.