Guatemalencs

La participació de guatemalencs a les Brigades Internacionals forma part d'un corrent de solidaritat d'Amèrica Llatina que sovint queda eclipsat pels grans contingents europeus, però que va tenir una forta càrrega ideològica i un gran impacte humà. Tot i que es tracta d'un grup molt reduït (els historiadors documenten un grapat de noms provinents de Guatemala, ja que els contingents llatinoamericans més nombrosos van ser els de Cuba, l'Argentina i Mèxic), la seva presència és molt significativa per la realitat política que es vivia al seu país. L'any 1936, Guatemala es trobava sota la dictadura del general Jorge Ubico, un règim d'extrema dreta que simpatitzava obertament amb el feixisme europeu i que, de fet, va ser un dels primers governs del món a reconèixer oficialment el règim del general Francisco Franco. Davant d'aquesta situació, els voluntaris guatemalencs que van viatjar a Espanya ho van fer de manera absolutament clandestina, trencant amb la postura oficial del seu govern i moguts per un profund ideal antifeixista i d'esquerres. Majoritàriament van quedar enquadrats dins del Batalló Lincoln o el Batalló Garibaldi de la XV Brigada Internacional (la brigada que agrupava els voluntaris del continent americà i de parla anglesa), on van combatre al costat d'altres voluntaris centreamericans. Després de la derrota de la República el 1939, la seva situació es va complicar enormement: el retorn a la Guatemala d'Ubico implicava la presó o la mort, fet que va empènyer molts d'ells a l'exili a Mèxic o a França. Un canvi crucial va arribar l'any 1944 amb la Revolució de Guatemala, un moviment democràtic que va enderrocar la dictadura i que va obrir les portes del país per acollir centenars d'exiliats republicans espanyols i brigadistes, els quals van col·laborar activament en els programes culturals, educatius i de modernització de la nova primavera democràtica de Guatemala.